Història

Sir Robert Baden Powell va ser el fundador de l’escoltisme. Va néixer el 22 de febrer de 1857 i als 19 anys va entrar a l’exèrcit com a subtinent a l’Índia. Gràcies a la seva habilitat i a la seva acció a Àfrica entre, els anys 1887 i 1889, va ascendir ràpidament al grau de coronel.

Degut al creixement de les hostilitats entre la Gran Bretanya i la República de Traansval (Sud-Àfrica), Baden Powell va ser destinat a Mafeking, una ciutat al cor de l’Àfrica del Sud, i un enclavament estratègic molt important. Al cap de molt poc d’arribar-hi es va iniciar la II Guerra dels Bòers.

Baden Powell comptava per a la defensa de la ciutat amb mil homes, i s’enfrontava a un exèrcit de vuit mil, millor equipats que els seus. Per poder tenir tots els homes lluitant, Baden Powell va reclutar un grup de joves i els va encarregar tasques com portar missatges o ordres, fer de sentinelles i ajudar a distribuir aliments i medicines. Va ser en aquest moment que Baden Powell es va adonar que si a un noi se l’hi dóna una responsabilitat aquest s’esforça molt per complir-la.

Baden Powell va aguantar el setge durant 217 dies. Un cop la ciutat va ser alliberada, Baden Powell es va convertir en un heroi nacional. De tornada a Anglaterra va descobrir que el seu llibre Aids to Scouting escrit per a l’exèrcit, havia aconseguit molta fama i inclús s’utilitzava a l’escola. A partir d’aquí Baden Powell va cercar informació sobre l’educació i la pedagogia. Al cap de sis anys d’estudi va creure que la idea ja havia madurat prou i va fer el primer campament escolta de la historia a la illa de Brownsea, al Canal de la Manega. El campament va ser un èxit rotund.

Després d’aquest campament va publicar el seu llibre Escoltisme per a nois, que va servir d’inspiració per a un munt de joves per fundar les primeres patrulles. El creixement de l’escoltisme va ser tal que al 1910 Baden Powell va renunciar al seu lloc a l’exèrcit. I va passar la resta de la seva vida dedicat al creixement i l’expansió de l’escoltisme. Morí a Kenia el 8 de gener de 1941.

Poc temps després de la creació de l’escoltisme es començà a expandir per tot el món, i no és estrany que en països de forta tradició catòlica es creessin agrupacions de caràcter catòlic. Van destacar sobretot tres països: Itàlia, amb Mario di Caperna al capdavant, Bèlgica, amb el professor Jean Corbisier, i França, amb el Pare Jacques Sevin, un jesuïta francès, que podríem considerar el fundador de l’escoltisme catòlic.

Tot i que l’escoltisme de Baden Powell no era religiós en si, sí que deixava ben clar que la religió és la base de l’escoltisme. En paraules de Baden Powell “L’scout és creient i jo repudio tota forma d’escoltisme que no tingui la religió per base”.

L’escoltisme de Baden Powell, perseguia quatre fins: “Educar el caràcter, l’habilitat manual, la salut física i el servei als demés”. L’oficina internacional dels scouts catòlics, fundada pel Pare Sevin, Corbisier i di Caperna, va establir un cinquè objectiu: la formació cristiana

Però l’esforç d’aquests tres homes es va veure truncat per la Segona Guerra Mundial i l’alçament de règims totalitaris, i no va ser fins el 1956 que uns 50 caps scouts van realitzar una trobada a Colònia. Cal destacar que es van reunir scouts protestants, catòlics i ortodoxos.

Després de tres dies es redactà un text que comença així: “Es funda sota el nom de Federació de l’Escoltisme Europeu (FSE) una associació escolta internacional composta per associacions nacionals el fi de les quals és la practica de l’escoltisme de Baden Powell, en el marc de la idea europea i les bases cristianes que defensen el desig de l’Europa unida”.

L’any següent es redactà “El Directori Religiós” que reconeix el ple valor de la fe cristiana i situa el conjunt d’accions de la FSE seguint les regles d’aquesta fe. Destaca el fet que es reconeix que hi hagi associacions de diferents cultes dins del cristianisme, sempre i quan en una mateixa unitat no hi hagi nois de diferents confessions.

El 1962 és un gran any per a la FSE, Perig Géraud-Keroud i la seva dona Lizig, s’adhereixen a l’Associació francesa en la que ocupen càrrecs durant vint-i-cinc anys arribant a dirigir la FSE. Li donen un caràcter únic a l’Associació i un gran dinamisme. Quan es retiren la FSE ja compta amb 50.000 membres.

El 1962 i 1963 van ser anys de canvi i progressió en que es va integrar una gran part de la Carta de l’Escoltisme Catòlic, promulgada per la Santa Seu. Es va revisar el Directori Religiós i es va firmar la “Carta dels principis naturals i cristians de l’escoltisme europeu”.

A partir del 1975 s'inicià un creixement a nous països, començant per Canadà aquest mateix any. L’any següent es creà l’associació italiana, la luxemburguesa i l’associació catòlica alemanya. Degut a aquest creixement es replanteja el caràcter religiós de la FSE, que tot i que segueix sent una associació ecumènica, a partir d’ara es guiarà per la fe catòlica i es passa a dir UIGSE-FSE (Unió Internacional de Guies i Scouts d’Europa), tot i que es segueix anomenant de forma corrent com FSE.

El 1977 es funda l’associació evangèlica alemanya i l'associació suïssa, un any més tard l’espanyola i la portuguesa. Als Països Baixos hi ha una associació que demana l’admissió a la FSE però diversos problemes religiosos obliguen al Consell Federal a excloure-la de la Federació, el mateix havia passat amb la Gran Bretanya i Irlanda als inicis de la FSE. Després de la caiguda del mur de Berlin van néixer noves associacions: la d’Hongria el 1990, la de Romania el 1991 i Lituània el 1992. El 1995 una organització escolta catòlica polonesa, Zawisza, es va adherir a la FSE.