BRANCA GROGA

Llobatons i llobatones de 8 a 12 anys

Presentació


La “branca groga” és la primera de les etapes de l’escoltisme, comprèn la franja d’entre els 8 i els 12 anys d’edat. La unitat entorn a la que s’estructura l’organització d’aquesta etapa s’anomena “estol”. El nombre d’integrants dels estols és variable, sent els 24 l’ideal al que tota unitat ha d’aspirar.Aquests integrants són els nens i s’anomenen llobatons.

 

També formen part d’aquesta estol els caps, que s’anomenen Vells Llops, la quantitat de caps dependrà de la de nens que tingui un estol; un estol de 24 llobatons hauria de tenir entre 5 i 6 caps. D’entre els caps destaca l’Akela, que és el cap de l’estol, i altres personatges del Llibre de la Selva com Baloo, Bagheera, Kaa, Chil, Hathi...


Els estols també tenen la seva organització interna i la unitat d’aquesta és l’anomenada “sisena”, que tal com el seu nom indica és un grup d’uns sis nens. Cada sisena té un “sisener” i un “sots-sisener”. Aquests són els membres més experimentats i amb la progressió personal més avançada del grup i , per tant, els que més poden ajudar a la resta de membres de la sisena ja que “coneixen millor la selva”. Les sisenes es distingeixen per colors: blanc, negre, gris, marró i, excepcionalment en casos d’estols molt grans, vermell.

 

Cal afegir que aquesta divisió de l’estol és purament organitzativa, per exemple són molt útils per organitzar la distribució dels llobatons en tendes quan estem d’acampada  o els serveis diaris. Per exemple, en un campament d’estiu el primer dia la sisena blanca es podria encarregar d’ajudar a cuinar, la negra de preparar les oracions, la gris de la vetllada i la marró de fregar els plats, i al dia següent canviar la sisena que s’encarrega de cada servei.

L'estol és la unitat principal de la branca groga.
L'estol és la unitat principal de la branca groga.

Pilars del llobatisme


Després d’aquest embolic de noms i nombres passem a veure com s’adapta la pedagogia de Guies i Scouts d’Europa a aquesta primera etapa. Per tal de fer-ho més sincrètic en destaquen quatre principals elements:

  • El joc: és un element clau en l’aplicació de la pedagogia,  és la manera en què aquesta es transmet i s’aplica als llobatons, la manera en què aquests progressen  i aprenen i també la manera en què es construeix la unitat de l’estol. Qualsevol activitat que tingui fins pedagògics ha de ser un joc, o als menys vista com un joc pels llobatons ja que a aquestes edats els nens aprenen jugant.
  • La progressió del llobató: És un principi fonamental del mètode de l’escoltisme. Impliquem els llobatons en la seva pròpia formació a través d’un sistema d’etapes que han d’anar superant. Aquestes els exigeixen treball i dedicació, però de manera personal i respectant els ritmes de cada nen. El propòsit és que els llobatons es sentin realitzats en la seva progressió, potenciar les seves habilitats i animar-los per mitjà d’aquesta a seguir-les millorant posant-les al servei dels altres. Els llobatons avancen a través d’un llibret de proves, el Mowgli. D’aquesta manera es desperta la responsabilitat i també, al mateix temps, l'esperit de servei.
  • En tercer lloc, l’ambient. Per a que qualsevol mena de joc sigui coherent necessitem un escenari i uns personatges. Aquests ens els proporciona el Llibre de la Selva, escrit per Rudyard Kipling ( i que no és igual que les pel·lícules que se’n han fet). Els llobatons formen un estol, i Akela –personatge del llibre- n’és el seu cap. Els altres caps prenen noms de personatges ben coneguts: Baloo, Bagheraa, Kaa, Hathi, etc. Per què prenem aquest marc? Primer per tenir un rerefons i perquè organitzar activitats ambientades en aquest dóna continuïtat i és fàcil pels llobatons de recordar. Quan arriben a una activitat amb l’estol saben que arriben “a la selva” i que aquesta té unes lleis i una manera de funcionar particulars a les que entren gairebé automàticament. Després, perquè es tracta d’un llibre riquíssim de continguts, i ens permet fer arribar molts missatges a través del que explica.
  • Finalment, l’objectiu de qualsevol estol de llobatons és formar una família feliç, on tothom s’hi trobi a gust i pugui ser ell mateix. La família feliç és la finalitat última de tot estol i que permet el desenvolupament de la pedagogia i la progressió dels llobatons. És l’estat d’harmonia entre tots els seus integrants que inclou tant caps com llobatons ja que tots són membres d’un mateix estol. Un llobató que no es senti a gust en l’estol no podrà donar el millor d’ell mateix ni desenvolupar el seu màxim potencial ja que es trobarà cohibit o incòmode. Per això és tant important vetllar perquè es doni aquest ambient.
La família feliç és la finalitat última de tot estol i que permet el desenvolupament de la pedagogia i la progressió dels llobatons.
La família feliç és la finalitat última de tot estol i que permet el desenvolupament de la pedagogia i la progressió dels llobatons.

L'ambientació


S’ha comentat en el tercer punt que l’ambientació dóna lloc a un espai, “la selva”, que es regeix per lleis pròpies. Aquestes lleis en realitat no són més que principis bàsics de convivència per l’edat dels llobatons però que els ensenyen la importància de respectar aquestes normes per tal de que l’estol funcioni. Seguirem amb una bateria de nous conceptes:

 

  • La llei de l’estol, la bàsica, el principi més important per garantir l’aplicació del mètode en l’estol. “El llobató escolta al Vell Llop. El llobató no s’escolta a sí mateix". Suposa el reconeixement i la pressa de consciència per part dels nens de que els caps són els que saben com s’han de fer les coses, que, en llenguatge selvàtic, coneixen millor la selva i són els qui millor poden guiar als llobatons per tal de treure’n el màxim profit, per evitar que es perdin i siguin com els Bandar-logs, que són el poble de micos que no tenen llei.

 

  • Paraules màgiques: “Tu i jo som de la mateixa sang”. Reconeix als llobatons com a membres d’un estol, d’una mateixa família, i serveix per recordar-los que han de tractar-se sempre com a tal. Al mateix temps aquestes paraules serveixen als llobatons per saber si un animal de la selva és amic (que els ajudarà a viure segons les lleis de la selva i a ser bons llobatons) o enemic, que buscarà tot el contrari.

 

  • El lema: “Farem el millor”. És una declaració d’intencions, de buscar sempre donar el màxim d’un mateix en tot el que faci. L’escoltisme no és una vida de mínims sinó de màxims, d’esforçar-se sempre al màxim, de buscar la millor versió d’un mateix, de fer qualsevol activitat tant bé com es pugui.

 

  •    Les màximes de Baloo. Són els principis de convivència, uns principis molt simples i, per tant, fàcils de recordar pels llobatons.
    • El llobató pensa primer en els altres: sempre estar pendent de les necessitats dels altres. És una declaració anti-egoisme (un mal molt propi sobretot dels llobatons més joves), ajuda al llobató a sortir de sí mateix.
    • El llobató obre els ulls i les orelles: Vol dir que els llobatons han d’estar atents al seu entorn, no poden tancar-se en sí mateixos i descuidar-se de la resta. Suposa estar atent de com estan la resta de llobatons, escoltar els caps quan parlen o d’ajudar a algú quan ho necessiti, però també estar atent a tot el món que l’envolta, per exemple, observar el paisatge i els arbres i plantes durant una excursió
    • El llobató està sempre net: tant per dintre com per fora. Es refereix tant a la higiene personal com espiritual.
    • El llobató diu sempre la veritat: no podria ser més clar, no s’aconsegueix la família feliç per mitjà de la mentida. Els llobatons han de poder confiar plenament tant entre ells com amb els caps (i viceversa)
    • El llobató està sempre alegre: en el sentit més franciscà que se li vulgui donar al concepte. És l’alegria entesa com a benestar tant extern com intern que propicia l’ambient de família feliç. Suposa, per exemple, que un llobató no s’enfadi quan un joc no li agrada o que no es rondini en el moment de fer un servei que no ve de gust.

 

Els llobatons aprenen i conviuen a través de les histories del Llibre de la Selva.
Els llobatons aprenen i conviuen a través de les histories del Llibre de la Selva.

La progressió


S’ha estat parlant sobre la progressió personal de cada llobató, sobre la importància de sigui individualitzada i que es potenciïn les habilitats de cada nen, però a l’hora de la veritat, com es progressa? En primer lloc per mitjà del joc, en cada activitat es fan jocs que incloguin les proves que els caps considerin que han de treballar els seus llobatons.

 

Per exemple, si un estol necessita practicar nusos es farà un joc del mocador amb nus, un taller de braçalets fets amb aquests nusos o un taller de construccions. Mai es donarà als llobatons una explicació teòrica de com es fa el nus ni dels seus usos, sinó que se’ls ensenyarà a fer-lo i a conèixer la seva l’aplicació per mitjà de la pràctica en el joc. O si es vol ensenyar com orientar-se es plantejarà un joc en el que els llobatons hagin de fer servir la orientació. Quan es considera que un llobató determinat domina la tècnica del nus o sap orientar-se se li passa la prova en el seu quadern de progressió, el Mowgli.

 

Hi ha 4 etapes en la progressió dels llobatons:

  • Potatendra: quan els llobatons encara no han fet la promesa.
  • Promesa: que s’acostuma a fer entre els 3 i 6 mesos d’entrar a l’estol, sense superar mai el màxim de l’any de permanència a l’estol com a potatendra.
  • Primera estrella i segona estrella: etapes en les que els llobatons van adquirint habilitats més sofisticades. Es diu que “han obert un (o dos) ulls en la selva”, de manera que ja no necessiten tant ajut dels caps per superar les proves i poden començar a ajudar als llobatons més joves.
  • Especialitats: És la fase final de la progressió, suposa haver adquirit totes les habilitats requerides en la selva. Permet als llobatons més experimentats continuar amb la seva progressió d’una manera encara més personalitzada ja que s’escull què és el que millor es dóna al llobató concret. És una eina per aprofundir en el desenvolupament de les seves millors activitats.

L’encarregat de portar la progressió dels llobatons és l’Akela. Abans de passar d’una etapa a l’altre l’Akela parla amb el llobató en qüestió i li planteja un repte personal. Aquest repte és completament lliure i diferent per a cada nen, s’escull entre el mateix llobató i l’Akela i serveix per treballar algun aspecte concret. Seria un exemple encarregar-se de portar a les sortides la imatge de la Verge, estar pendent de que cap llobató estigui sol o ajudar als caps quan ho necessitin.

Amb la promesa, el llobató pren compromís respecte a l'estol i a la seva progressió.
Amb la promesa, el llobató pren compromís respecte a l'estol i a la seva progressió.

Els consells


L’estol té també dos grans “consells”. Un consell és un lloc de reunió de tot o de part de l’estol. El més important i freqüent és el Consell de la Roca, que es celebra a cada activitat que fa l’estol. Està sempre presidit per l’Akela. És el moment de reunió de tots els membres del grup, un espai en què cada llobató hi pot dir la seva, es comuniquen notícies importants, es discuteixen els assumptes que es considerin necessaris tractar entre tots i també és el lloc on l’Akela ensenya als seus llobatons.

 

La seva estructura és la següent: L’Akela explica una història (sempre del llibre de la selva) en la que es tracti el valor que del que es vulgui parlar i treballar aquell dia. Per exemple si en una activitat es vol potenciar el companyerisme entre els llobatons s’escollirà una història que parli sobre això. Després es fa una mena de debat entre els llobatons, amb la finalitat de fer-los reflexionar sobre la importància del valor tant en l’estol com en la seva vida diària, que ha d’acabar sempre amb un propòsit fet pels nens per tal de treballar aquest valor, seguint amb l’exemple del companyerisme un estol podria decidir estar especialment pendent de la resta dels seus companys.

 

A continuació es podria explicar als llobatons alguna novetat o parlar sobre algun petit problema general (per exemple si els llobatons no escolten els caps) del que també s’hauria de trobar una solució consensuada entre tots. El consell de la Roca no ha de durar mai més de 20-25 minuts per evitar avorrir als nens.

 

El segon consell és el Consell d’Akela, en el que com el seu nom indica, participen l’Akela (que també el presideix) i els siseners i sots-siseners, tot i que també es pot fer només amb els siseners. Té la finalitat d’ajudar a l’Akela a veure i avaluar com va l’estol. Els siseners i sots-siseners es diu que són els ulls i les orelles de l’Akela, ja que ells com a llobatons veuen de manera molt més propera tots els problemes de l’estol.

Al Consell de la Roca els llobatons profunditzen en els valors que transmet el Llibre de la Selva.
Al Consell de la Roca els llobatons profunditzen en els valors que transmet el Llibre de la Selva.