Branca Groga

La branca groga és la primera de les etapes de l’escoltisme, comprèn la franja d’entre els 8 i els 12 anys d’edat. La unitat entorn a la que s’estructura l’organització d’aquesta etapa s’anomena “estol”. El nombre d’integrants dels estols és variable, sent els 24 l’ideal al que tota unitat ha d’aspirar.

Després d’aquest embolic de noms i nombres passem a veure com s’adapta la pedagogia de Guies i Scouts d’Europa a aquesta primera etapa. Per tal de fer-ho més sincrètic en destaquen quatre principals elements:

1. El joc

El joc és un element clau en l’aplicació de la pedagogia,  és la manera en què aquesta es transmet i s’aplica als llobatons, la manera en què aquests progressen  i aprenen i també la manera en què es construeix la unitat de l’estol. Qualsevol activitat que tingui fins pedagògics ha de ser un joc, o als menys vista com un joc pels llobatons ja que a aquestes edats els nens aprenen jugant.

3. Ambientació

En tercer lloc, l’ambient. Per a que qualsevol mena de joc sigui coherent necessitem un escenari i uns personatges. Aquests ens els proporciona el Llibre de la Selva, escrit per Rudyard Kipling ( i que no és igual que les pel·lícules que se’n han fet). Els llobatons formen un estol, i Akela –personatge del llibre- n’és el seu cap. Els altres caps prenen noms de personatges ben coneguts: Baloo, Bagheraa, Kaa, Hathi, etc. Per què prenem aquest marc? Primer per tenir un rerefons i perquè organitzar activitats ambientades en aquest dóna continuïtat i és fàcil pels llobatons de recordar. Quan arriben a una activitat amb l’estol saben que arriben “a la selva” i que aquesta té unes lleis i una manera de funcionar particulars a les que entren gairebé automàticament. Després, perquè es tracta d’un llibre riquíssim de continguts, i ens permet fer arribar molts missatges a través del que explica.

S’ha comentat en el tercer punt que l’ambientació dóna lloc a un espai, “la selva”, que es regeix per lleis pròpies. Aquestes lleis en realitat no són més que principis bàsics de convivència per l’edat dels llobatons però que els ensenyen la importància de respectar aquestes normes per tal de que l’estol funcioni. Seguirem amb una bateria de nous conceptes:

La Llei de l'estol

• “El llobató escolta al Vell Llop. El llobató no s’escolta a sí mateix": És el principi més important per garantir l’aplicació del mètode en l’estol.  Suposa el reconeixement i la pressa de consciència per part dels nens de que els caps són els que saben com s’han de fer les coses, que, en llenguatge selvàtic, coneixen millor la selva i són els qui millor poden guiar als llobatons per tal de treure’n el màxim profit, per evitar que es perdin i siguin com els Bandar-logs, que són el poble de micos que no tenen llei.

Les paraules màgiques

•  “Tu i jo som de la mateixa sang”. Reconeix als llobatons com a membres d’un estol, d’una mateixa família, i serveix per recordar-los que han de tractar-se sempre com a tal. Al mateix temps aquestes paraules serveixen als llobatons per saber si un animal de la selva és amic (que els ajudarà a viure segons les lleis de la selva i a ser bons llobatons) o enemic, que buscarà tot el contrari.

El Lema

• “Farem el millor”. És una declaració d’intencions, de buscar sempre donar el màxim d’un mateix en tot el que faci. L’escoltisme no és una vida de mínims sinó de màxims, d’esforçar-se sempre al màxim, de buscar la millor versió d’un mateix, de fer qualsevol activitat tant bé com es pugui.

Les Màximes de Baloo

Són els principis de convivència, uns principis molt simples i, per tant, fàcils de recordar pels llobatons.

• El llobató pensa primer en els altres: sempre estar pendent de les necessitats dels altres. És una declaració anti-egoisme (un mal molt propi sobretot dels llobatons més joves), ajuda al llobató a sortir de sí mateix.
• El llobató obre els ulls i les orelles: Vol dir que els llobatons han d’estar atents al seu entorn, no poden tancar-se en sí mateixos i descuidar-se de la resta. Suposa estar atent de com estan la resta de llobatons, escoltar els caps quan parlen o d’ajudar a algú quan ho necessiti, però també estar atent a tot el món que l’envolta, per exemple, observar el paisatge i els arbres i plantes durant una excursió.
• El llobató està sempre net: tant per dintre com per fora. Es refereix tant a la higiene personal com espiritual, per tant va des de rentar-se les dents després dels àpats fins a no criticar la resta de companys i procurar confessar-se regularment.
• El llobató diu sempre la veritat: no podria ser més clar, no s’aconsegueix la família feliç per mitjà de la mentida. Els llobatons han de poder confiar plenament tant entre ells com amb els caps (i viceversa).
• El llobató està sempre alegre: en el sentit més franciscà que se li vulgui donar al concepte. És l’alegria entesa com a benestar tant extern com intern que propicia l’ambient de família feliç. Suposa, per exemple, que un llobató no s’enfadi quan un joc no li agrada o que no es rondini en el moment de fer un servei que no ve de gust.

S’ha estat parlant sobre la progressió personal de cada llobató, sobre la importància de sigui individualitzada i que es potenciïn les habilitats de cada nen, però a l’hora de la veritat, com es progressa? En primer lloc per mitjà del joc, en cada activitat es fan jocs que incloguin les proves que els caps considerin que han de treballar els seus llobatons.

Per exemple, si un estol necessita practicar nusos es farà un joc del mocador amb nus, un taller de braçalets fets amb aquests nusos o un taller de construccions. Mai es donarà als llobatons una explicació teòrica de com es fa el nus ni dels seus usos, sinó que se’ls ensenyarà a fer-lo i a conèixer la seva l’aplicació per mitjà de la pràctica en el joc. O si es vol ensenyar com orientar-se es plantejarà un joc en el que els llobatons hagin de fer servir la orientació. Quan es considera que un llobató determinat domina la tècnica del nus o sap orientar-se se li passa la prova en el seu quadern de progressió, el Mowgli.

Hi ha 4 etapes en la progressió dels llobatons:

• Potatendra: quan els llobatons encara no han fet la promesa.
• Promesa: que s’acostuma a fer entre els 3 i 6 mesos d’entrar a l’estol, sense superar mai el màxim de l’any de permanència a l’estol com a potatendra.
• Primera estrella i segona estrella: etapes en les que els llobatons van adquirint habilitats més sofisticades. Es diu que “han obert un (o dos) ulls en la selva”, de manera que ja no necessiten tant ajut dels caps per superar les proves i poden començar a ajudar als llobatons més joves.
• Especialitats: És la fase final de la progressió, suposa haver adquirit totes les habilitats requerides en la selva. Permet als llobatons més experimentats continuar amb la seva progressió d’una manera encara més personalitzada ja que s’escull què és el que millor es dóna al llobató concret. És una eina per aprofundir en el desenvolupament de les seves millors activitats.

L’encarregat de portar la progressió dels llobatons és l’Akela. Abans de passar d’una etapa a l’altre l’Akela parla amb el llobató en qüestió i li planteja un repte personal. Aquest repte és completament lliure i diferent per a cada nen, s’escull entre el mateix llobató i l’Akela i serveix per treballar algun aspecte concret. Seria un exemple encarregar-se de portar a les sortides la imatge de la Verge, estar pendent de que cap llobató estigui sol o ajudar als caps quan ho necessitin.

L’estol té també dos grans “consells”. Un consell és un lloc de reunió de tot o de part de l’estol. El més important i freqüent és el Consell de la Roca, que es celebra a cada activitat que fa l’estol. 

1. El Consell de la Roca

El Consell de la Roca està sempre presidit per l’Akela. És el moment de reunió de tots els membres del grup, un espai en què cada llobató hi pot dir la seva, es comuniquen notícies importants, es discuteixen els assumptes que es considerin necessaris tractar entre tots i també és el lloc on l’Akela ensenya als seus llobatons.