Llobatons i llobatones de 8 a 12 anys

La branca groga és la primera de les tres branques de l’escoltisme i comprèn la franja d’edat entre els 8 i els 12 anys. En aquesta primera etapa, el nostre objectiu és ajudar a desenvolupar la personalitat dels infants fomentant el seu sentit de comunitat, les seves habilitats manuals, les seves capacitats físiques en un esperit cristià, preparant el nen/a per a la seva adolescència.

Basant-se de la psicologia infantil, el mètode scout busca involucrar els més petits en el seu propi desenvolupament i creixement humà.

L’estol i la família feliç

Per treballar el seu creixement, proporcionem als infants un entorn segur on se sentin còmodes i puguin treure el millor de si mateixos. Aquest entorn és el que anomenem estol: un grup format per fins a 24 infants (llobatons i llobatones) i els seus caps, que s’anomenen Vells Llops i s’encarregaran de garantir el benestar dels més petits.

Durant el curs, els llobatons i vells llops formen la familia feliç, un ambient marcat per l’alegria, la confiança i la unió, i que és fruit d’un element fonamental de l’educació scout: el joc.

En paraules de Robert Baden Powell, l’escoltisme busca educar els infants a través del joc i a fer petites coses perquè quan arribi el moment, puguin aconseguir grans coses.

Acompanyats pels Vells llops i l’Akela, que és elcap de l’estol, els infants creixeran i aprendran juntament amb la resta l’estol tot vivint de primera mà les aventures del Llibre de la Selva, de Rudyard Kipling, un univers que presenta als més petits un munt de recursos i valors que poden aplicar al seu dia a dia.

Ambient Selva: la llei i les màximes

El Llibre de la Selva vertebra el funcionament de l’estol i de les activitats dels llobatons. D’aquest llibre, prenem els noms dels components de l’estol (el llop Akela, cap de l’estol, Bagheera la pantera, Baloo l’os savi…), i l’estructura, i també els valors que volem inculcar als infants.

La llei de la Selva amb la qual Mowgli va passar de ser un cadell d’home a un llobató més, ajuda els infants a ser més alegres i obedients:
- El llobató escolta el Vell llop, no s’escolta a si mateix.
Les màximes de Baloo amb les quals Baloo va ensenyar a Mowgli, els nens formen el seu caràcter i esdevenen millors ciutadans:
- El llobató pensa primer en la resta (generositat)
- El llobató obre els ulls i les orelles (escolta)
- El llobató és sempre net (neteja i respecte)
- El llobató sempre diu la veritat (confiança)
- El llobató està sempre alegre (alegria)

Els pilars del llobatisme

El joc

El joc és un element clau en la pedagogia de l’escoltisme, és la manera en què aquesta es transmet i s’aplica als llobatons, la manera en què aquests progressen i aprenen, i també com es construeix la unitat de l’estol.

Qualsevol activitat que tingui fins pedagògics ha de ser un joc, o als menys vista com un joc pels llobatons ja que a aquestes edats els nens aprenen jugant.

La progressió

La progressió del llobató és un principi fonamental del mètode scout. Impliquem els llobatons en la seva pròpia formació a través d’un sistema d’etapes que han d’anar superant.

Aquestes els exigeixen treball i dedicació, però de manera personal i respectant els ritmes de cada nen perquè se senti realitzat. en la seva progressió. Així potenciem les seves habilitats i els animem a seguir-les millorant per posar-les al servei dels altres.

Els llobatons avancen a través d’un llibret de proves, el Mowgli, amb reptes que desperten la seva responsabilitat i el sentit del servei.

Ambientació

Per a que qualsevol mena de joc sigui coherent necessitem un escenari i uns personatges. Aquests ens els proporciona el Llibre de la Selva, escrit per Rudyard Kipling.

Això permet tenir un rerefons i organitzar activitats ambientades en aquest dóna continuïtat a totes les activitats dels infants. Sempre que van amb l’estol saben que arriben “a la selva” i que aquesta té unes lleis i una manera de funcionar particulars a les que entren gairebé automàticament.

Família feliç

Finalment, l’objectiu de qualsevol estol de llobatons és formar una Família feliç, on tothom s’hi trobi a gust i pugui ser ell mateix.

La família feliç és la finalitat última de tot estol i permet el desenvolupament de la pedagogia i la progressió dels llobatons. És l’estat d’harmonia entre tots els seus integrants que inclou tant caps com llobatons, ja que tots són membres d’un mateix estol.

Un llobató que no se senti a gust en l’estol no podrà donar el millor d’ell mateix ni desenvolupar el seu màxim potencial perquè es trobarà cohibit o incòmode. Per això és tan important vetllar perquè es doni aquest ambient.