· 

Ruta Cantada 2020

Els nostres caps han començat el nou curs amb la quarta edició de la Ruta Cantada a la Vall de Núria, aquest cop seguint els protocols per la COVID-19

Fotografía de grup davant el Santuari de Núria. FOTO: Pau Artés
Fotografía de grup davant el Santuari de Núria. FOTO: Pau Artés

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

És dissabte, sona el despertador, potser més aviat del normal, especialment per aquells que portem uns dies de vacances, però l'ocasió certament s’ho val. Després de molt temps, tornem a posar-nos l’uniforme, aquell que ens acompanya durant totes les nostres aventures dins l’escoltisme i que, per les circumstàncies que hem viscut durant els últims mesos, li ha tocat quedar-se a l’armari. Gràcies a Déu, ens podem tornar a reunir i viure el nostre esperit, encara que sigui de forma diferent a la que estem acostumats.

 

Ja als cotxes, a punt de fer gairebé 150km fins a Queralbs, el nostre punt de sortida, ens anem posant en sintonia observant la bellesa de la creació amb la sortida de sol per sobre les muntanyes i la boira matinal, sens dubte un preludi pel que veuriem una vegada més a la tradicional Ruta Cantada del cor a Núria, la Vall de Núria, que sempre ens impresiona amb els seus paisatges.

 

" Després de molt temps, tornem a posar-nos l’uniforme, aquell que ens acompanya durant totes les nostres aventures dins l’escoltisme"


Fotografía de grup davant el Santuari de Núria. FOTO: Pau Artés

Al punt de trobada, ens retrobem després d’un temps sense veure’ns amb alguns dels nostres germans scouts i guies, i ens presentem amb aquells que han vingut de convidats, alguns d’ells cares conegudes. L’esmorzar tampoc pot faltar, la ruta que ens espera exigeix que estem plens d’energia. Abans de pujar, en Joan (el director del cor) ens dóna les indicacions de la jornada per tal de respectar les mesures sanitàries. Aquesta quarta edició, a diferència d’altres anys, ens dividirem per equips amb els que conviurem la resta de la jornada. Amb la benedicció del mossèn i després de cantar l’Oració Scout, fem les presentacions dins de cada grup i ens endinsem en preciosa, però exigent, ruta fins al Santuari de Núria.

 

En comparació a altres rutes que fem, la Ruta Cantada l’organitza el cor amb l’objectiu de marcar un bon inici de curs, fer més equip entre els que hi formem part, donar a conèixer l’escoltisme, però sobretot també de cantar. Les cançons no poden faltar mentre caminem ni a les parades que fem per descansar. Les melodies ens van acompanyar durant tot el dia, també als excursionistes que ens anàvem trobant.  Les últimes escales abans d’arribar a la Creu d’en Riba, el punt més alt abans de baixar fins la Vall, posen punt i final a l’esforç, però arribar allà dalt i veure la preciosa Vall, el llac, les muntanyes, el Santuari… ens fan entendre que el camí ha valgut la pena. Després de refrescar-nos anem cap a la zona del santuari, on algun grup ja ha arribat i ha seguit assajant cançons. Dinem i, amb les piles carregades, el Joan ens dóna una petita xerrada sobre el significat del cant i la seva profunditat, crec que va donar molt per reflexionar!

 

"Arribar allà dalt i veure la preciosa Vall, el llac, les muntanyes, el Santuari… ens fan entendre que el camí ha valgut la pena". 
Fotografía de grup davant el Santuari de Núria. FOTO: Pau Artés

Arriba el moment que, personalment, va ser un dels més destacats de la jornada, on tots els equips ens vam reunir al Santuari (sempre respectant les mesures de seguretat corresponents), per posar totes les veus en comú i cantar plegats. El cert és que va ser un moment molt especial ja que feia temps que no cantava amb el cor i tornar a escoltar les cançons amb les veus d’una coral nombrosa, realment fa posar la pell de gallina. Amb els nostres cants ens vam iniciar per participar a la Santa Missa i,en acabar la celebració, vam tenir una estona pel moment llum i l’hora ruta (el moment de pregària personal).


Fotografía de grup davant el Santuari de Núria. FOTO: Pau Artés

 

 Les hores van passant molt ràpid, com el sol, que sense adonar-nos ja comença a amagar-se entre les muntanyes. Després de la foto de rigor, comencem la baixada en la que ens hem d’afanyar si volem arribar amb llum a Queralbs, així que ens imposem un bon ritme. La baixada va ser frenètica, però molt divertida. Abans d’arribar, però, rebaixem el pas per resar el Rosari, que sempre acosumem a fer en ruta, per donar gràcies a la Verge per aquesta oportunitat i per oferir-li totes les intencions que portem al cor. La nova ronda solar és apunt de començar, molt probablement serà diferent a les que hem viscut fins ara, però ens encomanem a ella per què ens acompanyi i ens protegeixi.

 

A Queralbs de nou, l’activitat arriba al seu fi. Com és costum acabem amb l’hora dels adeus, aquesta vegada amb distàncies i sense agafar-nos, diferent, sí, però no per això menys emotiu. El crit d’Ad Mariam Europa ressona per les muntanyes que ens envolten, que ja estan fosques perquè el sol ens ha deixat. Nosaltres, en canvi, no volem marxar encara, el que hem viscut durant aquest dissabte fa que vulguem seguir parlant. Tot i això, el deure scout comença a casa, així que hem d’agafar els cotxes de nou i fer via cap a casa. Les gairebé dues hores de tornada donen per molt, per comentar, parlar i reflexionar sobre una ruta que estic convençut que a tots ens ha deixat un bon record al cor i que segur que dóna molts fruits. Alguns d’aquests potser els arribem a conèixer i d’altres potser no ho sabrem mai, però nosaltres estem molt contents de poder seguir transmetent el nostre esperit, la nostra alegria i la nostra fe al món que ens envolta.

 

Sempre a punt!

Pau Artés - Clan Sant Benet

 

 

Escribir comentario

Comentarios: 0