què fem

 

El projecte educatiu de Guies i Scouts d’Europa es basa en el mètode scout de Baden-Powell i s’enriqueix amb la formació catòlica i la dimensió europea. El resultat és una potent eina formativa que s’adapta a les necessitats dels nois i noies en cada etapa del seu creixement, des de la infantesa fins a l’edat adulta.

 

Els cinc fins de l’escoltisme. Introduïts per Baden Powell, són la síntesi del projecte educatiu de Guies i Scouts d’Europa, i expressen la voluntat de desenvolupar de forma harmoniosa totes les vessants de la persona humana. És també per això que es treballen en cadascuna de les activitats scout. Són:

 

  • Desenvolupar la salut física i moral
  • Consolidar la personalitat de cadascú i formar el seu caràcter
  • Adquirir el sentit del concret, aplicar allò après a través d’accions concretes
  • Aprendre a posar-se al servei dels altres
  • Descobrir la dimensió espiritual de l'home i aprofundir en la relació amb Déu

 

Les tres branques de l’escoltisme. L’infant creix i l’atenció i formació que necessita varien amb aquest creixement. Per això Guies i Scouts d’Europa proposa tres branques o franges d’edat que s’adapten als nois i noies en cada moment.

  •  De 7 a 11 anys: la branca groga. Són els llobatons i llobatones. El mètode scout adaptat a la seva edat es basa en el joc i l’amistat dins del grup, que és l’estol de llobatons (fins a 24 nens o nenes). Es tracta d’una preparació per a la propera etapa.
  • De 11 a 17 anys: la branca verda. Són els scouts i les guies. És el tram central de l’escoltisme, ja que es correspon amb l’època de l’adolescència, quan la persona necessita una atenció especial que l’ajudi a créixer de forma sana. El mètode scout posa aquí l’èmfasi en viure  l’aventura, l’amistat i la presa de responsabilitats dels nois i noies, organitzats en patrulles de 4 a 7 membres liderades per un d’ells.
  • De 17 anys cap endavant: la branca vermella. Són els ròvers i les guies majors. En aquesta etapa es posa especial atenció en el servei als demés i al desenvolupament més personal de cadascú. Es procura donar una formació que ajudi al jove a prendre les grans decisions vinculades a aquesta etapa, com l’elecció dels estudis o la vocació personal.

La confiança en el jove i la presa de responsabilitats. La confiança dipositada en el jove que es compromet lliurement és el principi bàsic i que confereix a l’escoltisme la seva singularitat, especialment en un moment en què les noves tecnologies i la societat del consum condueixen a molts joves a la passivitat.

 

L’escoltisme dóna a cadascú un seguit de responsabilitats que li són confiades en funció de la seva edat i els seus coneixements. Ja des del seu pas pels llobatons, el noi aprèn a esdevenir autònom, respectar les regles del joc i viure d’acord amb un ideal (la llei scout), participar activament en un equip (a través de la pedagogia dels consells), adquirir compromisos (la promesa) i aprendre i posar les competències adquirides al servei dels demés (les insígnies).

 

A més, l’escoltisme és l’educació dels joves per als joves. Es busca que els caps de les diferents unitats tinguin entre 18 i 25 anys aproximadament. Això permet establir una relació enormement profitosa entre el cap i el noi: el cap no és un adult manant a un menor d’edat, sinó un germà gran guiant al seu germà petit.

 

Tots els caps de Guies i Scouts d’Europa desenvolupen les seves funcions de forma totalment voluntària i sense cap retribució.

 

L’educació diferenciada. És un dels punts que caracteritzen Guies i Scouts d’Europa. Aquest model confereix al noi i a la noia la màxima llibertat possible d’ésser ells mateixos. L’educació diferenciada permet treballar molt a prop dels seus gustos i interessos i posar atenció a la seva personalitat, que és diferent. A més, s’eviten distraccions innecessàries, s’aconsegueix arribar a les necessitats dels joves de forma més efectiva i constitueix una manera de què els nois i les noies es donin compte de la seva complementarietat. Scouts i guies, ròvers i guies majors, són el mateix, funcionen igual però duen a terme la major part de les activitats per separat. D’altra banda, també es busca realitzar determinades activitats de forma conjunta.

 

La natura. El marc on Guies i Scouts d’Europa posa en pràctica el seu mètode educatiu és el bosc. Baden-Powell definí l’escoltisme com “el civisme a l’escola dels boscos”: l’objectiu final no és aprendre a sobreviure en la natura, sinó ésser un bon ciutadà compromès amb la societat. El bosc esdevé així un mitjà: a la natura, no hi ha sofàs ni neveres. S’ha de cuinar i plantar la tenda on passar la nit. La natura ajuda als nois a entrar en la dinàmica de la presa de responsabilitats en que es basa l’escoltisme: qui vol quelcom, cal que s’esforci per aconseguir-ho.

 

El paper dels pares. L’escoltisme no deixa d’ésser un complement a l’educació que els pares transmeten als seus fills. Per això és fonamental que els pares també s’impliquin en l’escoltisme. La comunicació pares-caps és especialment important: els pares han d’explicar les necessitats més concretes del seu fill als caps responsables, de manera que aquests les puguin atendre de la millor manera possible. Així, l’escoltisme és un compromís dels nois però també dels pares.