Es pot fer un agrupament fora d'una parròquia, per exemple en un moviment eclesial amb carisma propi?

L'escoltisme és un mètode pedagògic, d'educació i formació en el temps lliure dels nois. És per tant un mitjà, i no una finalitat. Però és un mitjà que té unes exigències pedagògiques ineludibles, i es pot desvirtuar si no es tenen en compte. 

Es pot desvirtuar l'escoltisme fent només excursionisme i vida en la natura; desenvolupant només activitats solidàries i de servei; convertint-lo en una palestra de virtuts i habilitats personals; com també fent només catequesis i vida de pregària. Per nosaltres, l'escoltisme ha de conjugar tot això, perseguint el creixement i la progressió en les 5 finalitats de manera simultània, per aconseguir la unitat de vida. Per tant, els caps de l'agrupament han de voler jugar aquest joc, i ser capdavanters i exemplars a totes 5.

Scouts d'Europa és un moviment, com ho és tot l'escoltisme del món. Per tant, manté un estil propi, una manera de fer escolta, que probablement es pot qualificar de vocacional, i té un mínim esperit de cos. Però no té dintre de l'Església una espiritualitat pròpia o específica. Això té algunes conseqüències interessants:

• Qualsevol realitat eclesial, regular o secular, de laics o de clergues, pot utilitzar la metodologia escolta com a mitjà formatiu per a transmetre el seu propi carisma o espiritualitat, concretant amb el seu propi estil les 5 finalitats o només algunes (sempre, però, que es treballin totes).

• La vocació a l'escoltisme no és alternativa a qualsevol altra vocació de servei dintre de l'Església. Per tant, tampoc no és incompatible.

• No tots els sants tenen vocació de scouts (dormir en tenda de campanya o a camp ras no és necessari per a la salvació, però és difícil trobar un scout que no ho faci de gust). Conseqüències: no es pot imposar l'escoltisme a un grup de nois que s'hagin reunit per qualsevol altra raó; l'agrupament ha de tenir una vida pròpia dintre de la comunitat o moviment.

De fet, a Scouts d'Europa hi trobareu ròvers laics i clergues, regulars i seculars, membres d'ordes religiosos, de moviments laïcals, d'instituts seculars, de camins i prelatures i germandats, de qualsevol marca o sense marca... El mateix passa amb els consellers religiosos, que cada agrupament pot escollir lliurement. La nostra vocació ecumènica comença dins de casa!