Llibre d'or

Acampada en Can Parellada con la tropa

En este campamento nuestra patrulla hemos dado un rendimiento más alto de lo esperado, aunque nos deprime  que una patrulla nueva nos haya superado por poco.

 

Todo empezó con la llegada a la Masía más tarde cenamos con los amigos. Los jefes decidieron hacer el juego de noche “El Estratego”, fue divertido (con hinchazones en las manos por las plantas punzantes). Cuando acabamos fuimos a plantar la tienda y a dormir.

El día siguiente formamos toda la tropa, después empezamos a preparar las olimpiadas,  una de las grandes hazañas que recordaremos...

 

-Scout de tura: una de las cosas más extrañas que hemos hecho lo troperos, los demás se metieron unas castañas muy épicas.

-El recorrido Herbert: distraído, pero no contaba puntos.

-Calcio: divertido y muy físico.

¡Entonces comimos, hicimos algunas actividades y, más tarde preparamos y los platos fueron juzgados, lo más gracioso y lo sorprendente es que GANAMOS!!!!!

 

El día siguiente nos preparamos para la vuelta a casa, recogimos las cosas nos fuimos, pero antes, como era domingo fuimos a misa. Al salir de la Parroquia se confirmó quien era el ganador de la acampada, en este caso la Patrulla León de Sant Feliu, y nosotros nos quedamos rozando los talones, casi pero no, no de no con ganas pero no, no ganamos, otra vez será. Entonces, comimos todos juntos y después se hizo la investidura de jefes  de Patrulla con su debida ceremonia. Finalmente, nos fuimos cada uno a su querido hogar tan apreciado.

 

Josep Baltà - Patrulla Jabalí- Tropa beat Pere Tarrés

Acampada en Can Parellada

L'estol Santa Maria del Remei, durant l'acampada
L'estol Santa Maria del Remei, durant l'acampada

 
El fin de semana pasado, días 17 y 18 de marzo, nos fuimos de acampada con la manada Santa
Maria del Remei.


El sábado 17 de marzo nos reunimos todos en la estación de St. Feliu de Llobregat. Ahí estábamos las lobatas, los lobatos, las guías, los scouts y nuestras jefas: Akela, Bagheera, Baloo
y Raksha. Desde la estación de St. Feliu hasta Can Parellada caminamos 45 min con nuestras 2 mochilas en la espalda y llegamos a Can Parellada agotadas.

 

Nada más llegar hicimos una manualidad como regalo a nuestros padres por ser el lunes “el día del padre”. Era un lapicero de madera, como una cajita, muy mona. Al acabar jugamos un montón…mejor dicho: ¡un montonazo!


Al mediodía, a las 12.00, hicimos el Consejo de la Roca. Sobre las 14.00 empezamos a comer y después tuvimos 15 minutos de tiempo libre, también conocido como PHO.
Pero… ¿dónde dormiríamos? ¡¡Pues, en tiendas de campaña!! Así que las montamos y
pasamos otra vez un rato muy divertido.

 

Iniciamos la tarde con el recorrido Herbert y después llegó la hora de la “Gran Caza” conjunta con lobatos y lobatas. ¡¡¡¡Una experiencia súper divertida que nos encantó!!!!
Al acabar la actividad, merendamos, cantamos y preparamos las actuaciones de la velada. Me acuerdo que para cenar tuvimos de menú: sopa de fideos y una gran hamburguesa. Después de la cena, llegó la hora de la velada, cuando acabo la velada rezamos tres Ave Marías y también cantamos una canción para ir a dormir plácidamente. Nos costó un poquito dormir, pero eso formaba parte de nuestra acampada… y también ¡¡nos llovió un poquitín!!


Al día siguiente, a las 7:15 hicimos gimnasia matutina y aseo. Al acabar la gimnasia, acabamos de uniformarnos y empezamos con el desayuno. Al acabar dimos la bienvenida al nuevo día con la formación y izada de las banderas. Al terminar tuvimos el Consejo de la Roca. Continuamos la mañana recogiendo las tiendas y preparándonos las mochilas para nuestra partida. Antes de irnos, entre todos acabamos de limpiar la masia que había formado parte de nuestro hogar del fin de semana. Finalmente salimos de la masía a las 10:00 y llegamos a la Iglesia de Sant Joan Baptista a Misa. A muchas lobatas les gustaron los cantos… ¡magníficos! Luego fuimos a un parque muy lindo, llamado Torreblanca, para comer. Al acabar la comida,
hicimos una manualidad de costura y pasamos pruebas.


Sobre las 15.30 salimos hasta la estación del Tram que nos llevó directamente hasta Santa Maria del Remei. Durante el viaje en Tram también fuimos pasando pruebas.
Al llegar al Remei, nos esperaba una súper merienda ya que celebrábamos los cumpleaños de ese mes. Al acabar, formamos en medio de la plaza porque teníamos la suerte de celebrar 2 promesas. Dos lobatas hicimos nuestra promesa, fuimos Juliette y yo. ¡¡Y tan felices y contentas nos fuimos a casita!!!
¡¡En fin, a mí me ha encantado ir por primera vez de acampada en una tienda, me lo pasé super bien!!

 

Marina Pithon Moya

 Llobatona Estol Santa Maria del Remei

 

 

 

Acampada a la neu

Fotografia de la patrulla cèrvol
Fotografia de la patrulla cèrvol

El passat cap de setmana (17 i 18 de febrer) la companyia Santa Maria del Remei, juntament amb les patrulles lliures, vam anar d'acampada a Sant Joan de les Abadesses, en busca de neu. De fet no vam acampar, vam anar a uns locals de la parròquia d'allà i vam estar genial! 

 

Vam sortir de Barcelona el dissabte a les 7:50 del matí. Al principi feia una mica de mandra (s'ha d'admetre) però us puc ben assegurar que va valer la pena! El viatge en tren se'ns va fer molt curt gràcies als jocs, com el llop o el mentider.

 

A l'arribar vam anar als locals on havíem de dormir per a deixar tot el material, vam construir un trineu amb palets i uns trossos de fusta i vam canviar-nos de roba per anar a la neu.  Estàvem totes emocionades, era el primer cop que anàvem a un lloc nevat amb la companyia! Com que a Sant Joan de les Abadesses no quedava neu vam agafar un bus per anar a Camprodon. Estava tot blanc! Ens podíem tirar a la neu i no ens féiem gens de mal. Vam fer un concurs de ninots de neu, i després vam provar els trineus i vam fer una guerra de boles de neu. La veritat és que va ser molt divertit!

 

Vam preparar el dinar. Moltes ens havíem oblidat els plats així que vam fer el que vam poder. Ens vam haver de donar pressa ja que baixava la boira, començava a fer fred i el cel amenaçava pluja. En acabar de dinar, vam tornar tan ràpid com vam poder a l'estació de autobusos, però no vam poder evitar arribar xopes. 

 

Al arribar als locals vam estar preparant la vetllada, mentre berenàvem  , i després vam anar a missa. L'interior de l'esglèsia era molt curiós i molt gran! Un cop es va acabar, vam estar fent el sopar i tot seguit, l'esperada vetllada que tenia com a tema central la història de les diferents Verges dels Pirineus. 

 

El diumenge dia 18 feia una mica de fresca, ens vam llevar i tot seguit vam recollir els locals on havíem dormit la nit anterior. Desprès vam anar a esmorzar i, un cop ja fet, ens vam posar les motxilles i vam tornar caminant fins a Ripoll. L'excursioneta va durar unes 3 hores aproximadament però com vam parar per dinar, es va allargar una miqueta més.  A Ripoll vam agafar el tren i cap a Barcelona! 

 

En resum, ens ho vam passar genial, tot i que va fer una mica de fred, però va ser d'allò més divertit!

 

Elisabet Prats

Patrulla Cèrvol

 

Acampada a Castelladral

El passat 15, 16 i 17 de desembre va ser la primera acampada com a patrulla guineu hi érem la Júlia, la Laura, la Laia, la Marina i jo, però faltava la Maria Gloria. També estaven totes les altres patrulles: pantera, wapití, formiga, cierbo, castor, lince i la nostra. El divendres 15 per la tarda va arribar un autocar que anava de  Barcelona a Castelladral que era on vam acampar.   


Quan vam arribar vam baixar fins al lloc d’ acampada,  i després de sopar vam muntar les tendes. El dissabte 16  vam jugar a un joc de salts d’ allargada molt divertit, vam anar a missa, vàrem fer foc per cuinar, jugarem en un joc de pistes , també vam construir els forns per poder fer les pizzes, vàrem fer una vetllada molt divertida també  van fer nubes al foc. 

El diumenge 17 recollirem i després de dinar i marxarem cap a Barcelona a la trobada Nadalenca.


M’ ho vaig passar molt be, espero la pròxima!


Àgata Campillo Soro 


Patrulla Guineu(Sant Celoni).   


Caminem amb els Mossens: Ruta al Santuari de Schoenstatt

Ahir, dia 28 de desembre, va tenir lloc l’excursió que anualment organitza Mn. Francesc Espinar, que originalment es deia “Caminem amb el mossèn”, però en el dia d’ahir vam caminar amb 3 mossens!, així que n’hem pluralitzat el nom. Ha estat l’edició amb més participació que s’ha fet mai, i, a més de trobar-nos bona part dels caps, vam poder conèixer a alguns joves de la parròquia de Sant Joan Baptista de Sant Feliu del Llobregat, que van venir amb el seu rector, Mn Sergi Sicilia.

Ens vam trobar a les 9 al santuari de Schoenstatt de Valldoreix, i des d’allà vam caminar fins a l’ermita de Salut. Aquesta ermita data dels temps de la Marca Hispànica, concretament del segle IX, i ha estat modificada en diverses ocasions en els segles posteriors. Mn Francesc Espinar ens va fer una primera reflexió sobre la foscor de l’ermita, marca del seu període, i el paral·lel entre els instants de ceguesa que patiríem al entrar i la necessitat d’acceptar que no sempre tot “s’ha de veure clar immediatament” en la vida de la fe. Ens digué “quan entreu no veureu res, hi ha molt poca llum a dintre, però ja veureu com poc a poc els vostres ulls s’hi aniran acostumant i hi veureu més”. Un cop a dins, i quan ja estàvem més acostumats a la penombra, Mn Joan Prat ens va fer reflexionar sobre la orientació de les nostres vides.

Vam poder meditar les seves paraules mentre caminàvem tots plegats cap al cim del Puigmadrona, un ascens que va durar una 20 minuts. Arribat a dalt, vam cantar i aprendre nous cants, i fins i tot coreografies, de la mà del Pedro Júdez. Arribada l’hora del descens, vam tornar cap al santuari, on Mn Francesc ja ens esperava per a celebrar la Santa Missa. En acabar va arribar un dels moments més esperats, el de dinar! Vam poder gaudir d’una excel·lent macarronada feta per Mn Francesc, amb l’ajut de l’Oriol Rodríguez. En acabar, i després de deixar-ho tot net com una patena, vam gastar les energies restants jugant fins que va arribar l’hora dels adéus.

Va ser una inoblidable jornada de fraternitat entre tots els que hi vam assistir, de recordar que en la nostra ruta, encara que de vegades no hi veiem, no caminem mai sols


Anna Prats Amorós