Del 19 al 20 d’octubre ha tingut lloc el primer Leadership d’aquesta ronda solar. Aquest cop, en aquestes jornades dedicades a abordar aspectes concrets de la nostra formació des de temàtiques molt diverses, ha tocat submergir-nos en el món del Lideratge i la Formació d’Equips, un tema molt comú en el món que ens envolta, ja que cada vegada més en molts àmbits professionals s’intenta i es vol aplicar.En aquest sentit, moltes vegades podem tenir la idea que nosaltres ja sabem com portar un equip, perquè potser ja fa uns anys que estem davant d’un, portem una unitat, etc. i que, per tant l’experiència ja ens ha ensenyat allò necessari. Malgrat tot, unes jornades com les que hem viscut alguns scouts i guies d’Europa aquest cap de setmana, et fan replantejar moltes coses.
És dissabte al matí, i diversos cotxes de diferents parts de Catalunya es dirigeixen cap a els afores de Sant Feliu de Llobregat, a una masia al mig de la muntanya, lloc perfecte per viure el nostre ideal scout: un indret amb vegetació molt diversa, bosc i, sobretot, molta tranquil·litat. Els més puntuals preparen la taula per l’esmorzar i ho deixen tot a punt pels que porten la intendència, ja que els budells es comencen a despertar. En aquells moments, mentre fem petar la xerrada, arriba el que serà el nostre referent en lideratge en les properes hores: el professor Marcelino Gil. Sense saber-ho ens sorprèn a molts per la seva manera de ser tant propera. I del que tampoc som conscients d’aquesta primera impressió es que, després d’estar unes hores amb ell, la nostra manera de portar un equip canviaria per complet.
Ja amb energies, comencem la primera sessió, i ho fem d’una manera poc habitual, ja que ens demana que ens presentem i, a més, que diguem algú que sigui per nosaltres un referent en lideratge i allò que més ens agrada d’ell. D’aquesta manera, trenquem el gel i comencem a posar sobre la taula els aspectes més generals del lideratge. Personalment, a mi em va servir molt, ja que va ser una manera molt pràctica de veure quines capacitats ha de tenir un bon líder.A les 12.00h després de l’Àngelus, aprofitem per estirar una mica les cames i carregar una altra vegada les piles pel que vindrà després. Sobre la 13.30h acabem ja els primers mòduls, ja amb unes bases de lideratge força assentades. Mentre uns preparen el dinar, els altres aprofiten per muntar les tendes i seguir comentant la jugada i reflexionant les idees d’una forma més tranquil·la .Després d’una estona, la gana, i la bona olor dels plats que s’han
cuinat ens mobilitzen a tots a seure, ja que ha arribat l’hora de dinar. Sempre aquest és un bon moment per posar-nos al dia amb els nostres germans scouts i guies, i parlem de la universitat, debatem sobre temes d’actualitat, expliquem alguna anècdota que haguem viscut amb les nostres unitats, etc. En un moment donat, es fa el silenci i tots escoltem amb atenció una vivència del Marcelino al seu voluntariat a Burkina Faso. No va haver ningú que no es quedés bocabadat amb aquesta experiència realment impactant, que també ens va fer reflexionar sobre aspectes de lideratge. Ja havent pres el cafè després dels postres, no hi ha temps per perdre, ja que el següent mòdul ens espera.
“No hem de tractar a la resta com a nosaltres ens agradaria, sinó com les persones necessiten que siguin tractades”.
Al matí ja havíem parlat de la importància de la empatia, del seu significat que moltes vegades no acabem d’entendre bé. Una frase que molts ens emportem és que “no hem de tractar a la resta com a nosaltres ens agradaria, sinó com les persones necessiten que siguin tractades”. Això és molt important perquè dins un equip hi ha moltes combinacions de gent motivada/desmotivada i amb les aptituds o no per fer les tasques. Per tant, en funció de qui tinguem davant utilitzarem un estil de lideratge o un altre. Això ho hem treballat d’una manera molt gràfica, ja que hem classificat els nostres equips de treball per veure quins estils de lideratge necessitem. A més, hem fet un test on hem vist quin estil de lideratge tendim a utilitzar. Més tard abordem els diferents caràcters que ens podem trobar dins l’equip i de la importància de ser capaços de saber gestionar-los. També ens ha portat un petit test on ens dóna un esbós del nostre caràcter, però seguint amb la empatia, això no ens ha de servir tant per conèixe’ns a nosaltres, sinó als qui ens envolen. Un cop abordat això, hem passat a les capacitats que ha de tenir tot líder.
Tot i que seguiríem hores escoltant al Marcelino, hem de parar, perquè és moment de l’hora ruta o moment llum, fonamental en la branca vermella. Aquí, aprofitem per fer pregària personal i, tot i que aquesta vegada no tenim el Santíssim, aprofitem la natura per trobar a Déu, tal i com diu el sisè article de la llei scout: l’scout/guia veu en la natura l’obra de Déu: estima plantes i animals. En acabar berenem i aprofitem per debatre aspectes de la pedagogia scout, suscitades per les explicacions que hem anat veient al llarg del dia. Un punt molt favorable de la didàctica que s’ha utilitzat durant la formació és l’amenitat amb que s’han anat fent les coses, principalment influït pel caràcter del ponent, però també amb totes les activitats que ens ha anat proposant.
En acabar ja totes les sessions, la iniciativa ens mou a uns quants, que, mentre preparem la sopa i les fajites que els intendents havien comprat, decidim muntar una vetllada tematitzada amb el que hem aprés durant tota aquella jornada. A mi m’encanta aquest moment perquè t’ho passes molt bé buscant idees i teatralitzant-les. En acabar de sopar, es crida a vetllada i comença aquest moment que t’ajuda a tancar el dia, sintetitzant les vivències de la jornada sempre amb tocs d’humor. Al cap d’una estona, el cansament es comença a apoderar de nosaltres, ha sigut un dia molt intens. Tot i així, no anem a dormir sense abans haver-nos posat en mans del Senyor en la oració de la nit.
"Per gestionar un equip cal tenir uns objectius molt clars, un motiu, un perquè"
Sona el despertador després d’una nit que ens ha plogut força i que ha costat dormir d’una tirada, però recordem que l’scout somriu i canta en les dificultats i ens posem en marxa. Comencem bé el dia amb laudes i missa, animada amb els habituals cants. Després, esmorzem i donem lloc a l’últim de tots els mòduls on aprofundim més en la idea de l’equip i de les capacitats que han de tenir els membres d’aquest. S’ha parlat de la motivació, del compromís, la confiança, etc. A més, s’ha donat molt ènfasis que, per gestionar un equip cal tenir uns objectius molt clars, un motiu, un perquè. Això a molts ens ha cridat molt l’atenció perquè justament és un dels pilars de l’escoltisme: el sentit del concret. El dia ja s’acaba, però no marxem sense la tradicional “macarronada” que gairebé ha esdevingut tradició després de totes les formacions i encontres. A més, de postre tenim un pastis que el corona una flor d’elis, que ens torna a recordar quin és el nostre nord.
Després de recollir-ho tot, plegar les tendes, acabar de fregar els plats i deixar-ho tot ben net, toca el comiat que, com és habitual el fem amb l’hora dels adéus. En aquest moment, tot i que ens diem adéu, ho fem sempre amb un somriure, perquè com diu la cançó: no es un adéu per sempre, sols l’adéu per un instant. No sabem quan ens tornarem a trobar, però estem convençuts que serà aviat.
“La clau de l’educació no està en ensenyar, sinó en despertar”
M’agradaria acabar amb una frase que resumeix molt bé aquest leadership: “la clau de l’educació no està en ensenyar, sinó en despertar”. Personalment, crec que els que hem viscut aquestes jornades podem dir que ens han servit moltíssim, perquè no solament hem après molt de la mà d’una persona coneixedora del tema, sinó que, sobretot, ha despertat en nosaltres la necessitat de ser bons líders, ja que ara entenem i som més conscients de tota la responsabilitat que implica. I això, no només ho podem traslladar a la nostra vida personal i professional, sinó que afecta d’una manera especial a aquells que som caps d’unitat i que tenim la responsabilitat de formar les ànimes dels nens, adolescents o joves que se’ns són confiades.
Sempre apunt!
PAU ARTÉS
Akela de l'estol Sant Joan Bosco i membre del clan intercaps Sant Benet
Escribir comentario