Hola a tots!
Sóc el Bagheera! Pels qui no em conegueu, sóc una pantera... de la selva! Sí... ho heu llegit bé! Una pantera, negra i àgil, teclejant a l'ordinador. Al Seeonee, on vivim amb la resta de llobatons i vells llops ens anem adaptant mica en mica a les noves tecnologies.
No volía deixar escapar l'oportunitat d'explicar algunes de les aventures que día a día vivim amb la resta de germanets a la inmensitat de la selva, entre les lianes. Aquest cap de setmana n'hem viscut un bon grapat! Dissabte de bon matí (no us puc dir ben bé l'hora ja que aquí no hi ha temps) tots els llobatons estaven llestos per sortir a caçar, arreglats amb les seves millors mudes. Per endinsar-nos a la selva, però, primer cal estar organitzats i preparats pels perills que ens pugui deparar. Així doncs, el Kaa, la serp silenciosa, i jo, ens disposem a ajudar l'Akela, el cap de l'estol per a què formi en sisenes. Així és com s'organitzen els llops per anar a caçar. Un llop mai pot caçar sol, excepte quan ja és gran i està preparat.
Els llobatons cerquen noves aventures.
Una bona estona de caminata serveix per posar-nos al día amb els llobatons després de les vacances, ¿quines aventures els hi ha deparat la selva? Durant el camí, la fatiga comença a notar-se, tot hi que mica en mica veiem més a prop el nostre destí. El lloc escollit ha estat un d'ideal per a aprendre una de les lliçons del día: fer foc. Abans, però, cal familiaritzar-nos amb el terreny al que caçarem durant tota la jornada.
Aprofitem per agafar forces amb l'esmorzar. Cal alimentar-se bé i els llobatons ho saben. Han portat entrepans i fins i tot alguna cosa per a compartir. Després arriba un dels moments més importants del día per a l'estol. Amb el crit d'Akela, els llobatons es disposen a formar i a rebre les primeres instruccions per a la caça d'avui. Per a afrontar el dia en les millors condicions cal demanar-ho.. A qui millor què al Senyor per adreçar la nostra pregària, l'Oració del Llobató, tot demanant que ens doni forces per a començar bé el día i que ens faci instruments seus. Ens encomanem també al nostre patró: Beat Pere Tarrés. Tot seguit, l'Akela ens fa arribar les primeres ordres del dia per a què tot funcioni correctament. A més, alguns germanets demostren que dia rere dia van aprenent a la selva, i reben algunes recompenses pel seu esforç. Això els serveix, no per ser millors, sinó per ajudar més a que l'estol creixi.
Els llobatons aprenen entre ells a fer foc!
Després de la formació, però, ens tornem a reunir per a viure un altre moment molt important al día d'un llobató: el consell de la roca, on cada germanet té la oportunitat de dir el que pensa, i on aprenem cada día una cosa nova. Avui, l'Akela ens explica una de les històries que ha viscut el nostre amic Mowgli. El Mowgli, que va arribar a la selva com un nen, ha anat aprenent mica en mica dels llops, que s'han convertit en els seus nous germans. Quan encara era petit, jo l'ensenyava a caçar. Com que soc una pantera, se'm dona bé caçar, moure'm per la selva i fins i tot pujar els arbres... Així que un dia em vaig proposar ensenyar-li. No va ser gens fàcil, però. Al cap d'un temps, donant el millor de sí mateix, el Mowgli va aconseguir pujar a un arbre, això sí, intentant-ho molts cops. Aquest és el nostre lema: Farem el millor! Avui, amb aquesta aventura que vam viure Mowgli i jo, els llobatons ho han aprés i intentaràn aplicar-ho al llarg del dia. Avui serà molt important fer-ho, ja que ens esperen molts reptes i dificultats.
Un cop ja sabem quina és la lliçó del dia, toca passar-s'ho bé una bona estona. Als llobatons, i als vells llops ens encanta jugar, així que ens amaguem per la selva, intentant que l'Akela no ens trobi. De sobte, apareix en Kaa, la serp, demanant-nos ajuda. Que li haurà passat? L'animal més llest i sigil·lós de la selva vol encendre un foc, la flor vermella, per foragitar els nostres enemics, però no sap com fer-ho. Alguns llobatons, que porten alguns anys a l'estol, ja en tenen molta pràctica, pero els més petits, aquells qui acaben d'endinsar-se a la selva i no tenen els ulls molt oberts, no en saben gaire. Toca aprendre plegats! En petits grups, ens disposem a preparar algunes fogueres per ensenyar al Kaa com fer-ho. Buscar fusta, organitzar-la bé, i sobretot treballar en equip. Aquests són alguns dels consells, que després ens ensenyaran els vells llops per a encendre un bon foc. Els llobatons, han après de la importància d'escoltar per aprendre coses noves, i d'ensenyar per posar en pràctica els nostres coneixements. Així, la segona lliçó del día ha quedat clara. A més, cada llobató ha donat el millor de sí mateix per aconseguir la millor foguera possible, recordant el que havíem après al consell de la roca.
Els llobatons ensenyen a Kaa a preparar una foguera
Ha sigut un matí molt atabalat, així que ara toca prendre forces. Durant el dinar, ensexpliquem algunes anècdotes divertides. Sempre és important tenir un ambient de diversió entre nosaltres, ja que al cap i a la fi som com una gran família. També compartim algunes coses que han caçat els llobatons...N'hi ha per a tothom! Seguint els consells de Baloo,, també és important descansar una mica. Alguns juguen, d'altres aprofiten per descansar, i altres per aprendre dels vells llops, seguint la seva progressió. A la tarda treballarem les nostres habilitats artístiques. Un llobató ha de saber de tot, i en un món tan gran com la selva cal tenir les eines suficients per no avorrir-se mai. Primer, aprenem algunes cançons que ens ensenya la selva, que també ens ensenyen lliçons molt importants. Després, cal aprendre algunes noves tècniques per adaptar-nos a la selva. Avui fem una manualitat amb els materials que aconseguim. Sí, a la selva també som molt artistes! Ens ajuda a ser més creatius, per després poder aplicar-ho quan cacem.
Avui hem après noves habilitats
Abans de marxar, juguem plegats al nostre joc preferit: l'scoutball. L'objectiu és senzill: portar la pilota a la porteria rival i evitar que entri a la nostra. A vegades, però, no tot surt com voldriem i sorgeixen complicacions que fan que ens barallem. Hem d'aprendre a jugar sense ser tan competitius, i avui ho treballem en especial. Intentem evitar fer trampes o enfadar-nos quan ens marquen un gol. Al final del partit, l'empat entre els dos equips és el resultat més just per als llobatons, que han donat el seu millor, el repte d'avui. Abans de tornar a casa, però, toca agafar forces i celebrar l'aniversari dels germanets que han fet anys. Avui felicitem al Josep Maria i al Gonzalo, que ja són una mica més grans. Així, amb la posada de sol toca posar punt i final a una nova intensa jornada a la selva, on els llobatons han viscut noves aventures i han après moltes coses noves.
Escribir comentario