· 

Caminem amb els Mossens'18

Els nostres caps, durant la ruta. FOTO: Núria Buch
Els nostres caps, durant la ruta. FOTO: Núria Buch

Els temps canvien, pero hi ha tradicions que perduren. A Guies i Scouts d'Europa ho sabem bé, i tot hi afegir any rere any activitats noves als nostres calendaris, d'altres que per inconvenients es deixen de fer, però d'altres que, per una raó o una altra formen part de la nostra història i resulten inamovibles. Una d'elles és la ruta de "Caminem amb els Mossens", que es fa "desde temps ancestrals", segons paraules del seu màxim representant, Mossèn Francesc Espinar.

 

Un any més, caps i pilots ens trobem per acomiadar l'any plegats juntament amb els consiliaris, en la seva ruta. Aquest cop, i seguint amb tradicions, el lloc escollit ha estat Sant Martí de Tous, capital igualadina, i lloc de grans moments viscuts dins l'associació.

 

És dissabte i avui els qui matinen són els de ciutat. A primera hora del matí, tocant dos quarts de vuit, els primers cotxes surten de Barcelona en destinació al poble. Observant el seu cronòmetre, mossèn Francesc espera amb rigorosa puntualitat els presents. Les nou en punt, tal i com marca l'horari és l'hora de trobada, pero els més triganers, eixamplen el marge poc més de mitja hora. Els últims en arribar, els de Tous, que es presenten xino xano sota l'atenta mirada del gran gruix del grup, que ja ha seguit les ordres de l'anfitrió i forma en cercle esperant les últimes indicacions per a la ruta. Tot encomanant-nos, donem el tret de sortida a una passejada, que entre rialles i anècdotes resulta distesa fins arribar a l'ermita de Semfores, on farem la missa.

 

Abans, una estona de temps lliure, amb possibilitat de passar pel confessionari, avui amb una gran atenció al client, doncs tenim tres consiliaris: Mossèn Francesc, Mossèn Joan Prat i fra Francesc d'Igualada. Amb cautela pel dejuni eucarístic, comencen a sortir els primers esmorzars de mig matí de les nostres motxilles. Així fem temps, fins que pocs minuts abans de les onze ens dirigim a l'ermita per assajar els cants, i començar amb puntualitat rigorosa l'eucaristía, que arrenca amb la processó dels mossens  i el baussant, com ve sent habitual a les celebracions scout. En acabar la missa, avui per primer cop celebrant Sant Tomàs Becket, protagonista de l'homilia, pugem al cambril de la verge, dedicant un dels nostres cants estrella: Contempla l'estel.

 

Passades les dotze del migdia, la gana comença a passejar-se entre els presents, que ja comencem a ensumar l'olor a sofregit que ens espera. Efectivament, ja s'acosta l'hora de dinar i no dubtem en fer camí de tornada. Una tornada, que resulta també distesa, amb l'afegit de la fotografia de rigor, amb el castell de Sant Martí de Tous de fons. Els més hooligans del grup intenten contagiar l'ambient, entonant algún cant durant el trajecte, pero es nota que ja hi ha gana, i en qüestió de minuts ja som a Cal Rodríguez, on a part de la esperada paella, ens espera algún servei. Mentre s'acaba de cuinar la paella, parem la taula, i després, toca ajudar al jardí, on les males herbes ja fan nosa.

 

I per fi, l'esperat "tothom a taula" que s' anuncia desde el menjador. La paella, amb una olor que enamora a tots els presents, ja és a punt per servir. Amb tothom a la seva posició de combat, a punt per devorar la bèstia, la benedicció de taula, acompanyada del Tengo un Hambre Atroz, que mai pot faltar. I finalment a menjar! El silenci s'apodera de la taula i ja comencen a aixecar-se els primers repetidors. I després, temps per petar la xerrada, i en alguns casos, l'hora santa sacerdotal (o la tradicional becaina). Uns preparen el cap d'any que ja arriba, els altres parlen de progressió scout... Havent parlar de tot i més, el rellotge avança i ja es l'hora de plegar.

 

Només queda acomiadar la tradicional trobada, i l'any, amb la nostra tradicional Hora dels Adeus, culminat amb l'Ad Mariam Europa que omple de boines la gespa de Can Rodríguez. Abans, Mossèn Francesc Espinar, protagonista del dia, ens dirigeix les últimes paraules. El dia 1 de gener fa anys, i no pot faltar una anècdota del seu aniversari, sempre acompanyada del seu humor característic. I ho celebrem de la millor manera, un pastís. Així, tanquem un any més el Caminem amb els Mossens, la trobada que "perdura desde temps ancestrals", i que esperem que ho faci durant molts anys més, amb aquest bon ambient i esperit de germanor que tan caracteritza l'última trobada de l'any.

 

Òscar Llena

Clan Pilot Sant Jordi

 

 

Escribir comentario

Comentarios: 0