Diumenge vam gaudir de la nostra tradicional trobada nadalenca a l'església de Sant Francesc de Sales. Una data esperada per a tots, ja que indica que el Nadal ja és aquí. És una data especial també per a l'associació, ja que es un dels pocs moments durant el curs que pot trobar-se al complert, on veiem totes les famílies juntes, d'arreu de Catalunya. Un autèntic goig.
Resulta més especial encara quan comences a fer memòria amb els més veterans, i recordes que fa uns deu anys eres al mateix lloc, però amb molta menys gent, i estaves al lloc d' aquests llobatons que ara et veuen com un referent. Com passa el temps! Doncs si, fa deu anys, quan Guies i Scouts d'Europa tan sols començava a Catalunya, Sant Francesc de Sales, com la resta de llocs que utilitzàvem per a les nostres activitats semblaven gegants, prou amplis per a moure unes vint families. Ara, al 2018 la cosa ha canviat, i allà on anem amb prou forces hi cabem.
L'església Sant Francesc de Sales, situada al bell mig del Passeig de Sant Joan, comença a rebre els primers scouts i guies a primeres hores de la tarda. Els més puntuals, els coristes, que amb el propòsit d'acompanyar la Missa del tercer diumenge d' Advent, comencen a escalfar les veus al lateral de l'altar. Minuts més tard, un olor de fum que envaeix el recinte, indica l'arribada de la tropa , que entra carregada amb les motxilles després d'una intensa acampada. I després, amb un aroma més dissimulat, apareixen les guies de la Companyia i les patrulles lliures, que també han acampat el cap de setmana. I per últim, les families, a la hora convocada. Desde Barcelona, Igualada i Barcelona, cotxets i famílies nombroses, comencen a ocupar la capella minuts abans de que comenci la cerimònia.
Mitja hora abans de l'inici de la missa això ja fa goig. Els més petits, llobatons i llobatones, ultimen al pati de la parròquia el seu número estrella, la nadala amb la que deixarán bocabadats a tots els presents una vegada es posi punt i final a la missa solemne. Això sí, l'acte central de la tarda encara no ha començat. Falten els consiliaris, que entre bambalines, també es preparen per l'inici de l'Eucaristía, que tal i com marca l'horari serà a les cinc en punt.
El primer en aparèixer en escena, el consiliari de l'associació, amb casulla rosada en motiu del temps de preparació nadalenca. Mossèn Francesc Espinar és dirigeix als presents, amb el seu humor característic, per agrair la presència de tots i donar els últims avisos. L'acompanyen mossèn Joan Prat, mossèn Pere Montagut i fra Francesc d'Igualada, just abans de donar peu a la processó inicial. Amb tothom al seu lloc, el cor rep les últimes indicacions acústiques, del seu comandant, el Joan Alfons, encarregat de que tot surti al detall. Sincronia. Aquesta es la paraula amb la que es podría definir l'inici de l'eucaristía. L'entrada dels baussants i sacerdots a la nau central coincideix amb l'inici del cant d'entrada: Us preguem Senyor, baixeu. Un cant que interpreten les veus principals del nostre cor. Un goig per a l'oïda. La música, així com les lectures, ressona de gom a gom per tota l'església. Les primeres files, ocupades pels més petits, conserven el típic xiuxiueig dels siseners amb els seus llobatons mentre avança l'acte, que amb l'impressionant càntic de sortida, Contempla l'Estel arribarà a la seva fi.
Un cop acabada la missa, és torn per als més petits i les actuacions que porten algún mes preparant. Abans, els faligresos, scouts i guies, reben la benedicció dels sacerdots per posar punt i final a l'acte dominical, i com cada any, Mossèn Francesc Espinar, acompanyat d'alguns caps, ofereix la corona de llaurer a l'imatge de Pare Sevin i Mossèn Batlle, figures claus en l'escoltisme catòlic. Acabem amb un improvitzat "Pare Sevin, vull trobar-te al cel", - o quelcom semblant- dirigit pel nostre consiliari, que fa extendre les rialles entre els presents
Ara sí, sense més preambuls és torn pels més petits, dels qui fan possible que la flama de l'escoltisme segueixi encesa. Són les guies les qui comencen el repertori nadalenc de les diverses unitats. Acompanyades pel so de la guitarra, entonen un cant actual dedicat a la festivitat nadalenca. Entre els bans més típics de les nostres vetllades, s'alternen les següents unitats: Primer la tropa, que amb una millora notòria des dels meus temps (tan sols fa tres anys) de patruller, interpreten la tradicional Adeste Fideles.
Els estols són els que més sorprenen al públic, que aplaudeix les seves actuacions. Algunes nadales, les més conegudes, són interpretades pels llobatons i llobatones, que amb disfresses, captiven als presents. Dirigides pels vells llops, ressonen les conegudes nadales, com Les Dotze van Tocant, o el Noi de la Mare... En fi, el Nadal ja s'ha instal·lat a Sant Francesc de ales.
Dues actuacions sobtades culminen el tradicional acte de nadales. Primer, els pares, han sorprès els seus fills amb un altra nadala. Això sí, tal i com em diu una de les mares, s'haurà de repassar per al proper any. I finalment, sense preparació previa, els caps. Alimentats pel nostre esperit jove, i amb el punt de hooliganisme que tenim a les venes, cantem l'hispanoanglesa Feliz Navidad, amb el bon rotllo que ens caracteritza. Així, pares i fills, s'animen a la festa, i omplim l'església d'aplaudiments i rialles. Ara sí, toca sortir fora i gaudir del pica pica que han estat preparant. Al pati, les taules- només durant alguns segons- són plenes, però poc a poc comença la invasió per part dels més petits, que no deixen cap engruna als plats.
-Hoy no ceno- diu algún llobató. I tant. Les taules, que s'havien preparat amb plats de torrons, truites i algún bombó, es buiden en un obrir i tancar d'ulls, arrassades pels més petits de la familia. I sí, després, comprovant els plats que porta cadascú, descobrim que els més golafres són els més petits. Amb el cel fosc, trobes cares conegudes, altres que fa molt que no veus, i la cadena de salutacions creix mica en mica fins a acomiadar, un any més, la trobada nadalenca. Una trobada, que any rere any resulta memorable, pero deixa algún dubte sobre com enfocar-ho l'any vinent davant el creixement de l'associació. I al 2019... Hi cabrem tots? Caldrà buscar un altre lloc? Aquests són alguns dels interrogants que sorgeixen per part dels caps un cop acomiadada la festa... Qui sap!
El que sí sabem, que aquest any ha tornat a ser tot un èxit, i després d'un trimestre intens, arriben les esperades festes de Nadal, per gaudir de la família, i tot i que costi, deixar una mica de banda l'escoltisme fins al gener, quan tornarem amb més forces!
Òscar Llena
Clan Pilot Sant Jordi i Assistent de branca groga
Escribir comentario