Guies i Scouts d'Europa hem aprofitat el pont de la Inmaculada per fer la tradicional ruta catalana a Poblet.
I què és una ruta? -es podria un preguntar- És un trajecte individual que es realitza en equip i que simbolitza la nostra vida.
Així, vam sortir el dijous del poble de Montblanc (Tarragona), després de la Missa, amb molta il.lusió. ben carregades les motxilles i amb ganes de començar una gran aventura. I vam començar a caminar, a conèixer els nous, a repassar aquells mapes que ens durien a bon port, etcètera.
Durant el camí se'ns van presentar dificultats: el cansament físic i moral, la gana , la son, el fred nocturn... Recordant alguna anècdota em ve al cap el dia que vam haver de fer de caçadors de bolets pel bosc perquè ens havíem deixat el pollastre al cotxee... Finalment l'ensurt va valer la pena, doncs vam prendre uns rovellons fregidets amb formtge i bacon que ens van alegrar el dia.
Després de molts moments i experiències que guardarem sempre al cor i a la memòria (llargues hores de caminar en equip, oracions, la vetllada nocturna, cuina variada al foc), l'últim dia, havent arribat a Poblet amb el famós cant d'Utreia i havent visitat el reial monestir, vam poder plantar les tendes en el camp de futbol i sopar. Durant la vetlla d'adoració vam pregar per la Maria que, al dia següent, faria la promesa guia. Ens omple d'alegria tenir una nova germana a la família. Finalment, per acabar de rematar el dia, vam prendre xocolata desfeta de la bona i vam tenir una preciosa sessió de balls i cants dels que duren fins llarga nit.
Mirant enrere penso que hem vist coses molt belles com els colors de l'horitzo quan despunten els primers raigs de sol, la immensitat de boscos i muntanyes, paisatges fascinants, minerals brillants en coves amagades, la vivacitat de la llum de les flames, l'harmonia de les estrelles i la seva llum silenciosa que ens convidava a pensar en la infinitut...
El que és curiós és que a pesar de les dificultats es respirava un ambient d'alegria (bells cants, acudits molt dolents, somriures...). I el que més destacava era l'esperit de servei, de germanor i d'amistat. Quedava reflectit en aquest ambient el tema que enmarcava la ruta: les benaurances i la vida dels fundadors i primers promotors de l'escultisme a Europa.
Contemplant les meravelles de la creació ens hem preguntat: què cal tenir per ser feliç o benaurat? No cal res... i a l'hora cal Tot. I ho teníem perquè Jesús ha estat caminant amb nosaltres i Maria i tots els sants. A Poblet he experimentat que per ser feliç només cal donar-se als altres, viure per servir. Aquest era l'ambient que es respirava en tot moment. Això és el que ajudava a superar totes les dificultats. Tant de bo molts més puguin viure-ho, ja que, aquesta experiència et fa veure el món amb uns altres ulls. La propera ruta és al maig. Hi sou tots convidats!!!!!
Josep Maria Batlle Prats
Clan Intercaps Sant Benet
Escribir comentario