Tenim al davant una nova Quaresma, és a dir, un recorregut eclesial per a fer més conscient la terra bona de la vida pasqual en la que un dia el sant Baptisme ens va plantar.
Benet XVI ens deia fa uns anys: “La fe no és un refugi per a gent pusil·lànime, sinó que eixampla la vida. Fa descobrir una gran crida, la vocació a l'amor, i assegura que aquest amor és digne de fe, que val la pena posar-se a les seves mans, perquè està fundat en la fidelitat de Déu, més fort que totes les nostres debilitats. Aquesta fe il·lumina totes les relacions socials, contribuint a construir la fraternitat universal entre els homes i dones de tots els temps” (Lumen fidei, 53-54).
Mirem més detingudament aquestes paraules i trobem-hi les pistes per les que podem caminar aquests quaranta dies sense perdre mai de vista el cim de la comunió pasqual amb Crist ressuscitat. No són només propòsits a base d’exercir la nostra voluntat. Són propostes per concretar l’alliberament que Déu procura per nosaltres: ens vol fills i sempre a punt!
Primer eixamplar la vida.
La vida que ara porto està dins d’un cercle tancat? He creat les meves seguretats en un món segur i limitat? És amb Crist que puc eixamplar la vida conscient de la meva petitesa. Caminar amb Ell no és cap limitació. Des del cim de l’Eucaristia es veu tot clar i canviat. Aprofitem aquesta mirada nova sobre un mateix, les persones i les circumstàncies que la divina providència ens posi al davant. Sense doble vida, sense vida paral·lela, amb la vida de la Gràcia podem fer fora tot el que ens aïlla.
La meva vocació a l’Amor.
La vida cristiana és, des del primer minut baptismal, una resposta. El que faig, visc o sento està sempre en relació i amb diàleg amb Crist. Puc raonar-ho i compartir-ho tot alhora que Crist també em respon, acull i pot fer objeccions. Haig de respondre a Déu que és Amor amb amor. Per això no ens cansem mai de fer ofrena de nosaltres mateixos i de tot, cada dia. Les mans del bon terrissaire que ens han modelat com a obra seva també ens sostindran en tot temps. Responem i confiem.
Creure que la fidelitat de Déu és més forta.
Fracassem com apòstols de Crist quan pensem que els pecats son un obstacle i una distància insalvable. Déu és fidel i no permetrà que ens perdem, el seu do no es fa enrere. Les nostres debilitats ens obliguen a demanar ajuda, per no pensar-nos ser més del que som, per fruir més del que hem aconseguit. Confessem, doncs, tots els pecats per no tenir mai un desengany!
Necessito fer llum en totes les relacions socials.
Estar en “xarxa social” no vol dir saber relacionar-me. Cal la llum de la fe per veure com em presento, quina imatge dono, com m’exposo a perills i com me’n surto d’ells. Família, vida d’estudi, amics, treballs que tinc entre mans.. són relacions en les que no només em jugo moltes coses sinó en les que es presenta el Déu que m’habita. Crist no pot conviure amb la manipulació, el pecat, la derrota, la contradicció, el sense sentit. La llum que rebo a l’oració està a la base de les meves relacions socials?
Puc construir fraternitat.
Que bé que ens ho passem quan, ni que sigui per uns moments, veiem que som capaços de fer grans coses junts! Però alhora que difícil és mantenir aquesta voluntat a causa de les preferències, les opcions i les idees que ens separen. La voluntat d’estar en les convocatòries, en els serveis encomanats, en les responsabilitats... és també ascèsi, sacrifici i ofrena. El que Déu ha unit, la comunió entre nosaltres al preu de la Sang del seu Fill a la Creu val més que tot i ho és tot. Per ser constructors i no enderrocar res posem, doncs, la Creu al centre de la rotllana i veurem alegres com, malgrat les diferències, Crist ens atrau i ens manté units.
Finalment.
Cada Quaresma ens dona oportunitats. Una d’elles aquest any es també la trobada programada per aprofundir sobre la persona com imatge de Déu els dies 10-11 de març a Collserola. Tant de bo que ens serveixi per aclarir-nos i per no avorrir-nos pensant en negatiu sobre nosaltres mateixos. Es tracta més aviat de reviure la il·lusió de trobar més a Crist com a Senyor en totes les coses, progressar en el seu coneixement i amor, i no fer malbé la vida nova que el sant Baptisme ens va regalar. Bona marxa!
Mn. Pere Montagut Piquet
Escribir comentario