Ahir, dia 28 de desembre, va tenir lloc l’excursió que anualment organitza Mn. Francesc Espinar, que originalment es deia “Caminem amb el mossèn”, però en el dia d’ahir vam caminar amb 3 mossens!, així que n’hem pluralitzat el nom. Ha estat l’edició amb més participació que s’ha fet mai, i, a més de trobar-nos bona part dels caps, vam poder conèixer a alguns joves de la parròquia de Sant Joan Baptista de Sant Feliu del Llobregat, que van venir amb el seu rector, Mn Sergi Sicilia.
Ens vam trobar a les 9 al santuari de Schoenstatt de Valldoreix, i des d’allà vam caminar fins a l’ermita de Salut. Aquesta ermita data dels temps de la Marca Hispànica, concretament del segle IX, i ha estat modificada en diverses ocasions en els segles posteriors. Mn Francesc Espinar ens va fer una primera reflexió sobre la foscor de l’ermita, marca del seu període, i el paral·lel entre els instants de ceguesa que patiríem al entrar i la necessitat d’acceptar que no sempre tot “s’ha de veure clar immediatament” en la vida de la fe. Ens digué “quan entreu no veureu res, hi ha molt poca llum a dintre, però ja veureu com poc a poc els vostres ulls s’hi aniran acostumant i hi veureu més”. Un cop a dins, i quan ja estàvem més acostumats a la penombra, Mn Joan Prat ens va fer reflexionar sobre la orientació de les nostres vides.
Vam poder meditar les seves paraules mentre caminàvem tots plegats cap al cim del Puigmadrona, un ascens que va durar una 20 minuts. Arribat a dalt, vam cantar i aprendre nous cants, i fins i tot coreografies, de la mà del Pedro Júdez. Arribada l’hora del descens, vam tornar cap al santuari, on Mn Francesc ja ens esperava per a celebrar la Santa Missa. En acabar va arribar un dels moments més esperats, el de dinar! Vam poder gaudir d’una excel·lent macarronada feta per Mn Francesc, amb l’ajut de l’Oriol Rodríguez. En acabar, i després de deixar-ho tot net com una patena, vam gastar les energies restants jugant fins que va arribar l’hora dels adéus.
Va ser una inoblidable jornada de fraternitat entre tots els que hi vam assistir, de recordar que en la nostra ruta, encara que de vegades no hi veiem, no caminem mai sols.
Anna Prats Amorós
Escribir comentario