Els seus amics al seu poble de Wadowice, igual que feia la seva mare, l'anomenaven Lolek. També els companys a l'Universitat de Cracòvia, i els seus col-legues del grup de Teatre de la Rapsòdia. Més tard, encara jove sacerdot, els seus estudiants d'Ètica a la facultat de Lublin li deien Oncle Karol. No cal ser molt intuïtiu per saber que us estic parlant de Joan Pau II, el papa sant, al meu entendre el més gran Pontífex del segle XX: el gran amic dels joves. És que pels joves hi tenia tirada. Tots ens en recordem d'això.
Per ell l'amistat amb els joves va ser primordial en tota la seva vida. Tot allò que importava als joves ho duia al cor. En la línia rectora del seu pensament filosòfic i moral, l'home es realitza en l'amor. Així ho va ensenyar constantment en totes les ocasions de tracte amb amics, companys, seminaristes i alumnes universitaris. Sense abandonar la filosofia aristotèlico-tomista, que va ser el pal de paller de la seva estructura de pensament, es va endinsar en el personalisme de Max Scheler, puntal aleshores de la fenomenologia, i des d'aquest punt de partença va conèixer en profunditat tots els corrents filosòfiques de l'època. Des d´aquesta atracció pel pensament contemporani, sostingut però per la filosofia escolàstica, va saber donar pautes de reflexió i es va esforçar en la tasca d´educar als nois i noies en l'àmbit de l'afectivitat i la sexualitat. Era un tema recurrent en les rutes que feia amb els joves per les muntanyes de Bieszczady o tot fent sortides de piragüisme pels llacs de Masúria.
Al cap de dos anys de ser bisbe auxiliar de Cracòvia va escriure un dels seus millors treballs, el llibre “Amor i Responsabilitat” on no s'adreça únicament als creients, apel-lant a la seva fe, amb el llenguatge de la Revelació; més aviat ho fa des de l'argumentació racional, com una moderna contribució que subratlla la importància de la persona i la seva realització. Ell va entendre que la formació dels joves en aquest àmbit era una urgència irrenunciable.
La nostra Associació ha organitzat per l'últim cap de setmana de novembre, un curs de formació afectivo-sexual. Ha estat pensat pels nostres caps guies i scouts. Aquells que tenen la responsabilitat de formar les ànimes dels nostres plançons: de llobatons/es, guies/scouts, rovers/guies majors. Us exhorto a posar-hi tot el cor i tota l'ànima, no només en la trobada concreta, si no en els fruits que d'ella se'n derivaran. Encomanem-ho en la pregària. De la recta i exigent formació dels nostres caps en depenen els membres de totes les nostres branques. I el futur espiritual i moral de tota la nostra Associació. Estem consolidant les bases del demà. Tenim una cita amb la més alta responsabilitat. Déu compta amb tots nosaltres!
Mn. Francesc M. Espinar i Comas
Consiliari ACGSE
Escribir comentario