Jesús Ressuscitat, d’una forma sorprenent i certa, s’apareix als deixebles i els regala una substanciosa pesca miraculosa: de no tenir res, passen a tenir-ho tot. En aquest temps pasqual no podem perdre l’esperança. No ens falten missatges, per diverses vies, que ens van recordant que el món està perdut. Que no hi ha solució. Que nosaltres som poquets o que als joves els costa comprometre's. La Pasqua, en canvi, ens diu tot el contrari. El Senyor Ressuscitat ens ha enfortit i ens dóna la perseverança pròpia dels qui creuen en Ell. Podem decebre al Senyor amb la nostra passivitat? Per què no tirar, una i un altra vegada, les xarxes de les nostres bones voluntats allà on pensem que tot està acabat? Ja sigui en el si de les nostres famílies, de les nostres relacions laborals, en la nostra vida com scouts i guies d'Europa o en l’augment de les injustícies del món. Què és difícil? Segur. Però no deixem que el cansament es vagi fent cada vegada més pesat en el seguiment de Jesús! No oblidem que, Pere, tres vegades negà a Jesús i -a Pere- tres vegades Jesús li preguntà: "M’estimes?" Per Pasqua podem trobar sempre un motiu més fort per renovar la nostra fidelitat i adhesió a Crist. L’estimem o dubtem? El seguim a Ell o ens hem posat en braços de la tebiesa?
"És el Senyor!". Aquesta és l’exclamació del pur i alegre reconeixement, de qui es deixa sorprendre, de la comunió que viu de la trobada. Només per Crist, el Senyor, anem sembrant en el seu Nom, remem amb Ell per intentar que el món -els homes i dones del nostre temps- el coneguin (els qui encara no l’han trobat) i el reconeguin (perquè en veritat el poden escoltar personalment) a Crist ressuscitat font de vida. Un dels drames que estem patint, a nivell espiritual, és que mai l’Església (tant pel que fa a sacerdots, religiosos o laics) implicats com estem en l’evangelització, mai hem emprat tants mitjans i esforços per fomentar l’estima per les coses de Déu. Avui, amb l’Evangeli a la mà i el moviment Scout al cor, el Senyor ens diu que no ens atabalem per l’absència de fruits. Potser, encara que ens costi admetre-ho, el rellotge de Déu va a diferent ritme que el nostre. Les nostres hores, els minuts, els nostres anys... potser, Déu no compta els segons com nosaltres ni passa les fulles del calendari com nosaltres pretenem. La Pasqua, la resurrecció de Crist, ens convida a una obediència i confiança absoluta en la Providència i en els designis de Déu Pare. Davant dels símptomes clars de veritable decadència ja sigui en el món, ja sigui en el si de la mateixa Església, només Ell ens pot portar una mica de calma, d’il·lusió i de serenitat. Tota la pesca no està a l’abast de la nostra mà ni tots els oceans són tan superficials com voldríem per arribar fins al fons dels mateixos: per arribar a les persones.
Els apòstols, com nosaltres en alguns moments, estaven a punt de renunciar a tot. La pesca havia estat infructuosa, decebedora. Se sentien abandonats i desconcertats. Només, quan va aparèixer el Senyor, el panorama va canviar. Mirem, doncs, al Cel buscant la mà sempre estesa del Senyor que surt en els moments més amargs de tristesa i de dolor. Per als apòstols, aquell esmorzar pasqual vora el llac va tenir gust a glòria. Era menjar de ressuscitat, ressuscitava l’ànima! Cap dels presents es va atrevir a preguntar-li qui era. El cor cremava per dins. Es el que us desitjo que us passi a vosaltres tot fent la gran ruta de la vida. L’amor ofega les paraules. Doncs no permetem que es refredi l'amor a Crist, l'amor al que tenim entre mans com scouts i guies, l'amor de tots els amors. Us desitjo aquest bon propòsit i molts fruits pasquals.
Mn. Pere Montagut
Escribir comentario