El Divendres i el Dimecres, els nostres Germans

quaresma, dimecres de cendra, raco dels conciliaris Scouts

Quan Robinson Crusoe (Daniel Defoe, 1719) descobrí que no estava sol a l'illa deserta va batejar a l'indígena amb el nom de Divendres, pel dia de la setmana que es van conèixer i que va ser rescatat. El nàufrag va alliberar-lo del canibalisme cruel, i va passar a ser company i amic

en aquella situació de supervivència extrema. (El divendres és certament un dia per no menjar carn, i molt menys humana!)

 

Moltes vegades sembla que ens devorem mútuament amb les nostres crítiques, amb el nostre enfadar-nos, que neix de prepotències, d'orgulls, i per tant, de menyspreus i d'egoisme.

 

L'altre no només ha de ser salvat de ser devorat, sinó que pel cristià, ha de ser estimat. El Papa Francesc en el seu missatge per la Quaresma d'aquest any ens diu que "altre és un do".

 

Potser ens cal parar i reflexionar en aquesta Quaresma si per nosaltres l'altre és un do, si resem pels nostres germans, o si estem en una constant batalla amb ells. Si som "el Crusoe" o la tribu de caníbals vaja. I aquells que ens son més antipàtics, o difícils de tractar. Els que ens han portat disgust o sofriment. Si hi som misericordiosos per suportar-los amb paciència, si els hem perdonat. Segur que moltes vegades aquesta persona a qui estem cridats a estimar és com la Dimecres Addams! Per això el dimecres, que comencem la Quaresma sapiguem mirar amb humor aquests germans als quals el Senyor ens envia, per recuperar la simpatia del qui ha descobert en ells un verdader do. Que al imposar-nos la cendra i se'ns recorda la nostra pobresa, la realitat que som, pols, res, aixequem la mirada per ser elevats a la dignitat que el Senyor ens crida.

 

Quan l'aviador de Saint-Exupéry es trobà amb el Petit Princep en el desert, el nen li demanà que li dibuixés un xai, sempre m'ha agradat veure-hi una imatge de Crist. Jesús Nen que demana, que ens fa la pregunta, de (cf: Mt 16, 13-19) "qui dius que sóc?" Demanant que el dibuixi, en el xai, l'anyell, veiem quina imatge de Jesús tenim. En el desert, en la situació de naufragi aeri en que es troba, sembla una petició totalment fora de lloc. Però no ho és en absolut, si has naufragat, si vas a la deriva, si ets al desert de la vida, en el desert quaresmal on Israel es desespera i perd la fe, és quan més has de preguntar-te, qui és Crist per a tu, on el veus. On el trobes, o on l'has perdut. Potser el dibuixem trist, com cansat, malalt, fruit dels nostres fracassos, de les nostres decepcions, de les nostres contrarietats. El Petit Príncep refusa els primers dibuixos, també nosaltres cal que obrim la caixa del nostre cor on hi guardem el Jesús autèntic,

el xai humil i net de cor, el preciós i vigorós Senyor de la Glòria. L'Anyell immaculat, Degollat i ara triomfant, Crist, Mort i Ressuscitat. El que venç el pecat que ens ha fet perdre, el que ens ha portat a la solitud, a la descreença i a la solitud. Dimecres i Divendres son el nostre germà que ens ha de portar al Diumenge, l'AMIC que ens busca i enyora, que em deixat, però sense el qual no som més que pols que torna a la pols.

 

 

Mn Joan Prat +


Escribir comentario

Comentarios: 0