La Mola, el punt més al del Vallès occidental, era el lloc idoni per una sortida com aquesta. Masses coses s’ajuntaven en aquesta sortida per fer-la molt especial. Primera acampada de l’any, convertida finalment en una excursió d’un sol dia, i encara més important, el pas d’alguns scouts al clan pilot. En fi, una jornada magnífica i molt especial per a alguns integrants de l’escoltisme català.
Ens vam reunir a la plaça del remei abans de les deu del matí, on vam fer la missa de diumenge al matí. Tan bon punt acabada la missa, vam sortir cap a la parada d’autobús, i allà fins a l’estació de metro. Inicialment érem 10 persones: quatre caps (el Mario, el Lluis, el Fran i el David) i sis scouts (el Dani, el Thomas, l’Oriol,l’Eric, l’Oscar i el Josep, qui finalment es va veure obligat a quedar-se a Barcelona per molèsties a la cama). Dit i fet, i entre bromes i conversacions que sorgien pel camí vam arribar a Terrassa, de on vam agafar el metro que ens portaria a Matadepera, això si amb algun problema pel camí...
Havent sortit de l’estació, ens esperava una bona caminada fins a La Mola. Després d’una estona caminant pla, els desnivells es van començar a notar, i pujàvem ja entre els matolls de la muntanya. Saludàvem tothom qui passava per davant nostre, encara que alguns ens miraven amb certa curiositat, però nosaltres vam continuar fent camí. Una hora més tard, ja tocades les dotze, ja vèiem el nostre objectiu més a prop. Tocava fer l’Àngelus , i de pas agafar forces pel que quedava de trajecte. En pocs minuts vam arribar a dalt de tot. Una gran explanada s’estenia sota el monestir de la Mola, i davant nostre, una vista privilegiada: tot el Vallès i part de Barcelona.
Vam deixar les motxilles i vam descansar, això sí, poca estona. Tocava la part més important de la sortida: el pas a clan pilot. A tres dels scouts que havíem anat, ens tocava fer oficialment el pas a clan pilot, la branca vermella. Ens va tocar improvisar, entre una baixada i l’esplanada, el lloc ideal per dur a terme el pas. A dalt, els caps, i amagats entre els matolls, els scouts. Vam anar passant un per un a fer la cerimònia. Davant els caps, saludàvem amb el símbol de la promesa, i amb unes paraules, el Lluís, cap de tropa, ens presentava als pilots (el Mario i el Fran). Finalment, canviàvem el fulard de ratlles grises i vermelles pel fulard pilot: totalment marró.
Quan ja havíem acabat les cerimònies, només quedava dinar. Entrepans, patates i begudes començaven a sortir de les motxilles. Mentre dinàvem, vam recordar les millors experiències com a scouts: l’Eurojam, els campaments de la Farga de Bebié amb els francesos, els campaments de Venècia...En definitiva, experiències úniques viscudes dins l’escoltisme.
Vam visitar l’interior del monestir, aprofitant per recarregar piles per a la tornada. Una tornada un pèl accidentada. Vam començar a baixar una baixada que semblava la correcta, amb un camí clarament marcat, però potser amb massa pendent. Havíem avançat bastant quan vam arribar a la conclusió de que no anàvem en lloc, i després d’un breu debat, vam decidir fer volta enrere i tornar al monestir.
Ja començava a fer-se fosc, tot hi ser només les cinc de la tarda, però ens havíem d’afanyar si no volíem que ens agafés la pluja. El viatge va ser llarg, ja que havíem fet una gran part del camí, però amb suor i cansament, vam arribar finalment al poble. Al viatge de tornada, vam fer una llista de les properes activitats a fer amb el clan.
Tot hi arribar més tard del previst a Barcelona, amb fred i xops de la pluja, vam arribar sans i estalvis. Primera sortida del curs i primera experiència pilot per a alguns, un diumenge ple d’esperit scout.
Oscar Llena
Escribir comentario