Paray-le-Monial

paray-le-monial gsec uigse fse guies pilots
L'equip davant la basilica de Paray-le-Monial

Haver pogut anar a Paray-le-monial ha sigut per a mi un regal caigut del cel. L’experiència que m’enduc d’aquests quatre dies tan intensos es d’una germanor molt forta amb les persones amb qui vaig anar. Realment, el poder anar sis noies de diferents edats a un ruta totes juntes, el poder conèixer-nos i parlar més, el poder compartir amb elles aquesta ruta ha sigut un regal immens. Tanmateix aquesta germanor no només s’ha donat amb les persones que viatjàvem des d’aquí sinó que també amb aquelles que vam trobar allà. Totes elles eren de diferents llocs, la majoria franceses, però encara que no les coneixíem s'hi respirava un ambient de fraternitat entre totes i d’ajuda als demes. En tot moment hi havia algú disposat a ajudar-te, on miraves algú et somreia.

 

  També m’enduc un experiència de Crist molt forta. Al llarg de la ruta van haver molts moments en els que vam poder resar però el moment més preciós va ser l'adoració que vam tenir el dissabte a la nit a la basílica de Paray-le-monial. Durant l'adoració vam tenir l’oportunitat de confessar-nos i de resar. Quant sorties de confessar-te et donaven una espelma tenies que anar a que te l’encenguessin i en aquell moment et deien: recorda, Jesús t’estima. Aquell moment va donar-me moltíssima pau.

 

  Aquest ruta m’ha servit per carregar les piles per tornar plena d’alegria i amb ànims d’ajudar i ser millor persona, durant la ruta ens van recordar el que va dir el papa a la JMJ: “Para seguir a Jesús, hay que tener una cuota de valentía, hay que animarse a cambiar el sofá por un par de zapatos que te ayuden a caminar” aquesta es la idea que m’emporto seguir caminant amb aquestes botes per poder seguir a Jesús.

 

Clara Forcada

Escribir comentario

Comentarios: 0