Tom Sawyer

La “Tia” Polly, el mestre… sempre el cridaven:” Tom Sawyer!”

 

 

Vaja, segur que ja ha fet alguna entremaliadura!

 

I es que en Tom és un noi bitxu de veritat. Però té un cor! És bo de veritat.

 

El Papa Joan Pau I quan era Patriarca de Venècia  escrivia sovint una carta a personatges literaris (recopilació publicada com Ilustrísimos Señores). Al ser Papa per tant poc temps  citar aquesta simpàtica catequesi que el bon cardenal escrivia m’ha semblat agradable. Així parla als joves adolescents, i es que el Tom de Mark Twain els pot ajudar  tant!

 

El Tom fa enfadar constantment  la seva tieta amb qui viu (és orfe), has de pensar  que només es posa sabates els diumenges per anar a Missa! I a l’escola no hi ha dia que no el castiguin, i mira que quan el mestre et renyava no era poc el mal que rebies!

 

El seu amic és en Hucklebery Finn, que viu sol en un arbre i no va mai al cole.. però aquest ens mostra com han de ser els bons amics! És fidel i persegueix la veritat.

 

Una vegada en  Tom va  enredar  a tots els seus amics per que li facin la feina quan el castiguen a pintar la tanca del pati de casa! És llest i simpàtic, no hi ha dubte!  I  has de saber que la més maca del poble, la Becky, s’enamora d’ell…  sí, la Rebecca Thacher!

 

Però perquè dic que en Tom i  Huck son model de bondat? De la mateixa manera que en Baden-Powel es fixa en lavida de Kim  de R. Kipling, ens podem fixar en aquest personatge proper pels nois...

 

Doncs mira: en primer lloc perquè es noble. No hi ha maldat en el seu cor. En Tom estima els de casa. Hi ha una vegada que s’escapen  a una illa del Mississippí… es el capítol que es pensen que en Huck i ell s’han ofegat… allà veiem els sentiments de tot el poble… l’apreci que tenen pels trapelles es nota en el dolor al creurel’s morts. Ells, els horfes, en realitat tots volen ser part de les seves vides, de ser la seva família. Veure el propi funeral els impacta, i els fa valorar allò invisble, el cor.

 

En Tom es valent. Ha estat testimoni d’un crim, i defensarà l’innocent, un home que tothom considera el borratxo del poble… en Tom protegirà a Buff Potter. Pel Tom en Buff té tota la dignitat del món.  M’encanta perquè la seva cosina Mary creu constantment en ell, excusa totes les seves trapelleries. Es talment una germana, un àngel protector per ell. La preciosa cosina, que té fe, que l’estima, el mima i protegeix, que li expressa tendresa, és segur, també, pel noi adolescent, la millor manera d’entendre i respectar les noies.  El  petó a la guapíssima pèlroja Rebecca, és tot un exemple de puresa d’amor adolescent.

 

En Tom té alguns problemes amb la Becky, no et pensis. Això de tenir xicota no és fàcil! També en això és un exemple… Potser si coneixes les seves aventures em diràs que parlar de la seva “ex” Amy no va ser gaire bona idea, però m’has de reconèixer que ho fa sense cap malícia, amb tota innocència… vaja que quan la Becky surt amb l’Alfred, la crisi sembla irrecuperable… però la seva noblesa, defensant l’honor de la Becky, em sembla que expressa totalment com és el seu cor. Ell podrà defensar-la a les coves quan les coses es compliquin amb l’indi Joe… vaja que les seves aventures donen per molt. Em sembla un personatge prototípic d’un catòlic també d’avui,  d’un jove adolescent. El seu món és diferent, el seu Sant Petesburg,   a la ribera del Mississippí dista molt del món postmodern, però les seves aventures encara poden engrescar i prendre l’atenció dels nostres adolescents vencent videojocs  enganxifosos, per mostrar què és el que s’espera d’ells. On és la bondat de cor dels cristians de deu, tretze anys, dels nostres llobatons,que corren pel bosc com ell.

 

 

Mn Joan Prat

Escribir comentario

Comentarios: 0